La concentració de moltes persones en un espai reduït sovint no és beneficiosa. Això es veu tant en oficines amb moltes taules juntes, on les converses personals interfereixen amb la productivitat, com en famílies que conviuen en pisos petits. Abans, les llars tenien estances amb sostres alts, porxos per a diverses activitats i menjadors amb taules àmplies. L’única excepció solia ser l’excusat, motiu de baralles.
A Menorca, aquests dies hi ha massa gent. A terra, l’excés de vehicles és evident sense necessitat d’estudis: el trànsit és dens, falta aparcament i hi ha tensions a les rotondes. És una sort que no hi hagi hagut accidents mortals. Al mar, els grans egos ignoren les velocitats adequades i les zones de bany i posidònia.
Les platges, les festes i els mercats acumulen petites discussions i problemes relacionats amb el sector serveis.
«Davant les injustícies i les desigualtats socials, podem indignar-nos o posar-hi remei». Aquesta frase de Josep Quitet, president de Creu Roja Catalunya, em ve al cap mentre som a Alcalfar amb un grup de persones majors, usuàries de la seu de Maó. Les hem dut a nedar i a prendre un refresc per celebrar els 84 anys d’una d’elles. La seva filla li ha donat doblers per convidar els amics i amigues de les activitats. La treballadora social, sempre atenta, ha anat a cercar una coca amb albercoc i unes espelmes.
La meva col·laboració personal se centra en l’àmbit administratiu i de relacions institucionals. Per això, cada vegada que puc participar en una activitat o sortida, em sento part d’aquesta petita comunitat. Cada visita és una nova oportunitat per aprendre de la seva saviesa, i em complau veure com el voluntariat aporta una mica d’alegria a les seves vides. Amb els peus en remull, escoltant els seus testimonis, entenc que, malgrat la seva solitud, tenen molt a oferir. El meu temps amb elles és tan valuós per a elles com per a mi. Les històries que m’han compartit, les fotografies, els somriures, donen sentit a la vida.
«Aquesta és la crida a l'acció», diria l’estimat amic Quitet. I penso en el grup de preventius que demà serà a les Festes de Sant Climent, i en les companyes del Punt Lila, un espai on es pot acudir i demanar ajuda en cas d’agressions físiques i sexuals. La feina d’apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat i la seva inclusió en la societat, els tallers per a persones majors i les activitats d’oci que ajuden a combatre la soledat no desitjada de moltes d’elles, l’acompanyament de les persones sense sostre, el reforç escolar per a infants amb dificultats, l’atenció i cobertura de necessitats bàsiques, i tantes coses més, de la mà dels socis i sòcies.
La carretera està plena, fa una calor insuportable, dos repartidors han discutit per l’aparcament, i un client es queixa pel preu de l’esmorzar, la falta de gel i el tracte rebut. Mentrestant, crec que és un regal poder veure les desigualtats socials, poder acompanyar les persones que ho necessiten, i convidar tothom a unir-se a «la causa humanitària».
Sabeu? L’escena de l’aigua, envoltada de persones usuàries i del voluntariat que ho fa possible, em diu que val la pena fer del món un lloc millor.
El voluntariat és el respir de les persones que ho necessiten, i un dia serem nosaltres qui el necessitarem.
