En l’anterior columna vaig intentar deixar clar que viatges curts, molt enfora, emprant l’avió són altament insostenibles. El contrari, viatges llargs, a prop i amb un mitjà de transport que no vagi per l’aire són molt més sostenibles.
Un exemple de viatge altament sostenible i gratificant seria un recorregut caminant. Tenim camí de Santiago que molta gent ja ha descobert per la gran satisfacció que aporta, que compleix les tres condicions, no cal volar enfora i caminar és altament sostenible. Hi ha molts recorreguts en el nostre país per fer senderisme. No cal dir que fer el camí de Cavalls seria el màxim exemple de sostenibilitat.
El tren és 100 vegades menys contaminant que l’avió, i un espectacular mitjà de transport.
El paisatge és constantment divers i entretingut. És una forma de viatjar, anar saltant de ciutat en ciutat gaudint del paisatge tant urbà com rústic. Això mateix se pot fer agafant alguna embarcació ja sigui per canals o per rius. Per Europa hi ha moltes vies navegables.
Fa poc el National Geographic va publicar els 100 pobles més bonics d’Espanya per anar a passar una tranquil·la i bella temporada estival.
I sempre podem elegir un hospedatge rural ben a prop, damunt la nostra illa. I fins i tot tenim l’opció de quedar-nos a casa sense les obligacions d’anar a treballar, fent turisme de proximitat i així evitem el tràfec i les incomoditats del turisme massiu.
(Un somriure de complicitat).
