En el nostre entorn hi ha moltes persones que promouen el benestar dels altres.
Els déus s’apiadaran de la vulnerabilitat dels homes i de les dones. Prometeu els regalà el foc per protegir-nos de les feres, poder-nos alimentar millor i poder fabricar eines. Tanmateix, Zeus veient que la major vulnerabilitat era l’individualisme, inoculà a la humanitat l’interès per les coses comunes així com la paraula i el diàleg per poder cooperar.
Esquil, a l’obra teatral «Els Perses», escrita fa 2.500 anys i la més antiga que es conserva, relatant la batalla naval de Salamina on ell vencé a l’immens exèrcit persa, lluny de descriure la seva gesta bèl·lica, es concentrà en descriure les sofrences dels guerrers en els combats proposant als seus conciutadans grecs que empatitzsessin amb el dolor dels soldats i dels pobld per mor de la guerra i la temeritat dels seus governants.
Darwin (1809-1882) identificà la col·laboració entre els individus com un factor clau de resiliència de les espècies. El científic Eduard Wilson, mort fa tres anys, evidencià el paper de l’alteritat present a les conductes en la millora genètica dels animals socials.
La comprensió dels Drets Humans i dels Drets de l’Infant tenen més a veure amb l’amor que amb la ideologia.
Fa pocs dies, a sa platja de Son Saura, un infant de tres o quatre anys mentre s’avi li treia arena des llombrígol li comentà: «Es llombrígol no serveix per res, no sé per què no me’l treuen». L’avi, sense aturar la neteja: «Es llombrígol ens serveix per recordar cada dia que depenem dels altres».
Fa poc més d’un any s’aplegaren, as Mercadal convertit en àgora grega, uns centenars de professionals educatius d’infantil. Dialogant cercaven trobar com millorar el benestar a les comunitats educatives. S’interrogaven com resoldre o contenir el malestar que fa col·lapsar a algunes famílies i a bastantes persones: ansietats, desil·lusions, tristors, desorientació, pantalles, soledats, exclusió, desànim, etc.
Feia estona que havien constatat que la pedagogia no té remei per tot. També sabien que quan l’esperit està exhaust és difícil aprendre i ensenyar.
Juan Carlos Tedesco, a finals del segle XX, ja va evidenciar que si els infants no es senten estimats pels seus i per la comunitat no són permeables a l’educació.
Així que, as Mercadal, ses professionals van sumar energies, intel·ligència i recursos per identificar els eixos d’aquests patiments i van concretar unes mesures possibles per revertir el bloqueig gradual dels processos educatius. I van concloure un documentat i justificat llistat de propostes concretes: «Tallafocs pel Benestar dels Infants, de les Famílies i dels Professionals».
Són la pera! Conscient que la paraula «cuidar» neix del llatí «cogitare» (pensar) no deixen de dialogar per contagiar les reflexions. Xino–xano, no aturen de recordar-ho i d’animar a implementar les respostes amb el suport de totes les associacions de pares i mares de Menorca. Ara que cada vegada més la bondat i la cura dels altres són béns escassos elles les practiquen amb abundància i continuïtat. Autèntiques maratonianes del bé comú, són especialistes en els relleus per no esgotar-se i, en cada tram, aprofiten l’especialitat de cada una aconseguint una alta eficiència.
Quan la majoria està tancant el curs 2023-2024, tenen energia per cercar com garantir pel curs 2024-2025 l’equitat, la justícia climàtica, el control de temperatures a les escoletes i la inclusió dels infants més greument afectats.
Ja ho deien els egipcis en temps de l’Imperi Mig: «Qui fa el bé als altres els empeny a actuar igual». Veim com les administracions menorquines s’hi sumen.
