Pep Mir21/07/24 4:00
TW

En poc temps diverses persones han definit com a caos el que passa a l’estiu al mar i a la vorera de Menorca. Caos s’empra com a sinònim de confusió, desordre o anarquia. Però la teoria del caos, de forma resumida i simplista, descriu la impossibilitat de preveure el comportament d’una cosa, com acabarà. Les celebracions de les seleccions espanyoles de futbol serien un caos. Per contra, el litoral insular no seria pròpiament un caos, perquè cada estiu passa el mateix. En el caos qualsevol petit canvi altera el resultat, a la costa insular és el contrari. Canvien les persones, les barques, el vent, els governs, les lleis, el tipus de turista, la foto obligada per a l’Instagram i el preu del gasoil, però cada any hi ha idèntics problemes. El resultat no canvia: desgavells i col·lapses.

Al mar hi ha confusió, perquè mai no se sap qui regula, controla o actua a cada espai. És molt difícil saber si el que passa en remull pertany al Ministeri, el Govern, el Consell, l’OTAN, la Guàrdia Civil, el caixer senyor, la Mare de Déu del Carme o la Patrulla Canina. La llei de la Reserva es va haver de corregir pel que fa a competències oceàniques. Ni ells ho saben. Mal punt de partida.

Noticias relacionadas
Pep Mir

Màgia entre el desordre

Más noticias relacionadas

I hi ha anarquia, perquè el poder públic no s’exerceix en temps i forma. La regulació de mar i costa és insuficient. La vigilància, un acte de fe. S’arriba tard o mai, fins i tot en tràmits com posar boies. Un exemple: les associacions d’amarristes van aparèixer per cobrir una necessitat que l’administració no atenia. S’han fet millores en aspectes com els accessos a platges o les barques que es lloguen a valents patrons indocumentats, però la feina pendent és immensa. No és fàcil.

Aquest desordre reiterat s’assumeix amb resignació marinera perquè és enorme, deixa fer a una activitat que mou molts doblers i dura pocs mesos. Per frenar-lo es necessita voluntat, valentia, recursos, visió de conjunt a llarg termini i, necessàriament, acords entre administracions a vegades de colors polítics diferents. I en aquestes coses sí que impera la teoria del caos.