He rebut amb molta alegria (i esperança) la notícia de la recuperació de la ruta hivernal entre Menorca i el Regne Unit, nexe fonamental tant per l’impacte econòmic que pot suposar com pel vincle històric entre les dues illes, sense oblidar que, percentualment en relació a la població total, Menorca segueix sent el territori balear amb més residents britànics tot i la fuita durant els primers anys post-pandèmia. Inicialment avui tenia previst publicar un altre article referent a l’estancament econòmic de l’illa en relació a la resta de les Balears.
Aquest article (que potser encara el publiqui, en un futur pròxim) feia referència al raquític creixement econòmic del primer trimestre, molt inferior al de Mallorca o Eivissa, a raó de l’acusada «hibernació» de l’activitat durant l’hivern. Són precisament notícies com aquestes (la recuperació d’una connexió internacional) les que, en certa manera, generen un poc d’optimisme de cara a la temporada baixa, i vull intentar de fer entendre per què és important una bona connectivitat per a l’activitat econòmica d’un territori com el nostre. De bones a primeres, el fet de comptar amb un vol directe amb el principal mercat internacional emissor de turistes pot ampliar l’obertura de petits hotels i de locals de restauració, el que ja de per si incrementa l’activitat i redueix l’atur.
De rebot, el fet de comptar amb un vol directe a una ciutat com Londres pot facilitar molt més l’arribada de turistes d’alt perfil com nord-americans o fins i tot australians, que tendeixen a ser grans consumidors dels productes locals dels llocs que visiten, i al mateix temps, augmentar així la influència de Menorca a nivell internacional durant els mesos més fluixos de l’any per l’efecte descobriment. Per altra banda, si això volem que funcioni, sí o sí s’ha de crear un marc adequat, això és promocionar-se de manera intel·ligent, oferir facilitats als visitants, mantenir l’illa oberta i agradable dintre de les possibilitats, invertir en la millora de les infraestructures, etc., i aconseguir que això vagi creixent any per any, deixant així de dependre tant de l’estiu. Tinc fe, però s’ha de fer bé.
