La doble mirada -periodística i sociològica- de Sebastià Rotger Barber ens descobreix la trajectòria polièdrica del prevere ferrerienc Llorenç Rotger Coll (1910-1959) en el llibre biogràfic que acaba de publicar.
Missioner de la Congregació dels Sagrats Cors i home d’acció, va unir fe i cultura, difusió del missatge evangèlic i escriptura, i impuls a la implantació dels Sagrats Cors a Argentina i Mallorca la sobtada mort del pare Rotger Coll, als 49 anys, va omplir de tristor i incredulitat tota Ferreries.
«Ell mor massa jove», afirmà Llorenç Huguet Rotger a la presentació del llibre, titulat «Biografia del pare Llorenç Rotger Coll». L’exrector de la UIB està unit per ferms vincles familiars al capellà missioner i a l’autor de l’obra: és nebot de Llorenç Rotger Coll i cosí de Sebastià Rotger Barber.
L’impressor, periodista i home de recerca perseverant ha rescatat de l’oblit un home d’Església que va ocupar un paper capital en la societat ferrerienca de la postguerra. Gaudim amb aquest llibre biogràfic, redactat amb el rigor i la concisió que caracteritzen la feina de Sebastià Rotger, que ens desvetlla la vida d’aquest home.
Amb ell vivim el descobriment de la seva decidida i plena vocació religiosa en el si d’una senzilla família de Menorca on la fe i els valors de l’Evangeli es practicaven, cada dia, amb tota naturalitat. Un capellà que explicava, espontani i convençut, al seu germà: «a jo, Damià, allò que em fa més il·lusió és aixecar-me cada dia i dir missa a l’ombra d’una olivera». Déu i natura.
L’itinerari vital del pare és un gran poliedre amb fites rellevants com la direcció de l’emblemàtica revista mallorquina «Lluc», que va exercir després d’haver-hi escrit nombrosos articles; la publicació de quatre llibres, amb textos sobre pastoral familiar i juvenil; i la fundació d’una casa i un seminari dels Sagrats Cors a Córdoba (Argentina), on va exercir com a superior i rector. També l’impuls a la construcció de les ‘cases barato’ i l’adquisició dels terrenys per a dotar a Ferreries amb camp de futbol.
Gràcies, Sebastià, per evitar que els treballs i l’exemple del pare Rotger hagin caigut en l’injust oblit.
