En cridar-la pel seu nom, només amb la veu, s'adonà que el seu metge de família no era qui passava consulta. Donà per fet que estava de vacances. «¿El (meu) metge no hi és?». «No, ha marxat a un altre centre».
S'acabava així, de cop, sense previ avís, deixant la història clínica merament com un conjunt de dades, una relació metge-pacient de gairebé 10 anys. El que es coneix com a longitudinalitat. Està ben demostrat que tenir el mateix metge de família durant molts anys redueix la mortalitat.
Ara, la nova metgessa, qui va informar que estava en aquell centre de salut de forma totalment provisional, com si fos un avís que no s'implicaria massa, no coneixia cap pacient del ‘cupo’ assignat; ni els seus antecedents familiars, ni el context social. Res.
La metgessa provisional té ara al davant de forma despersonalitzada tota la informació que li apareix al sistema informàtic. Anys de consultes, d'entrevistes clíniques, de diàleg, de demanar-li per la mare, o pels fills; anys d'explicar la vida, el mal, els dols, es perden de cop quan el metge/metgessa de família canvia de destinació. Si és per a bé de l’altre centre de salut, per garantir la continuïtat i estabilitat, valgui com a bo el trasllat.
En general, a Balears tenim manca de professionals de l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària (amb el MIR i quatre anys com a metges residents, rotant a hospitals i a centres de salut) que puguin incorporar-se a la demanda de places. Amb els canvis sobtats de metge, en el temps d’espera fins a la incorporació del nou facultatiu que agafi el relleu i es pugui implicar de debò en les històries dels pacients, es perd el valor que té l'Atenció Primària. Una atenció centrada en la persona, en els factors biopsicosocials, on hi hauria de tenir cabuda una escolta atenta, i no només amb l'objectiu de la prescripció farmacològica. ¿Qui pot negar que una bona atenció, les bones paraules, el caliu o suport del professional tenen els mateixos efectes que una cura?
Les persones, amb la malaltia, vivim d’una bona atenció mèdica, recordava aquests dies el metge internista Sixto Ruiz, per parlar també de la importància dels bons canals de comunicació entre els metges de família i els altres especialistes, quan hi ha intervencions a hospital. El metge de família i comunitària és qui fa d'enllaç, és qui veu sense fragmentar-les totes les patologies de la persona, amb un paper clau també en la promoció i prevenció de salut.
Amb manca de metges de família, o amb professionals que agafen les places de forma provisional, es despersonalitzen els centres de salut, fins i tot, quan parlam d'un poble, posem pel cas, de menys de 5.000 habitants. Es podrien convertir en centres purament per a fer-hi tràmits; una recepta, una baixa laboral, una derivació a consultes externes d'hospital. Es perd, així també el valor de la Medicina de Família i Comunitària, la seva essència. La manera més tradicional d'exercir-la, i una de les millors maneres de contribuir a la salut. I de cap manera hauríem d’acceptar metges sense l’homologació de l’especialitat. Crec que no som prou conscients com a ciutadans, com a pacients, de tot el que perdem.
