La setmana passada tingué lloc a National Harbor, un poblet de l’estat de Maryland que no passa de 4.000 ànimes, la Conferència d’Acció Política Conservadora (CPAC), una trobada anual d’ultraconservadors que es fa des del 1973 a la qual ningú prestava atenció fins que Trump inventà el «cosmopaletisme» ultra (ultraconservador i ultraglobalitzat, malgrat vagin d’aïllacionistes, perquè també van de liberals malgrat són ferotgement intervencionistes). Lídia Heredia definí l’aplec com «el Woodstock de la dreta nord-americana», estalviant-se que en aquests ambients tot allò visible és ultra, i si això sembla exagerat recordem que un dels fundadors de la trobada, Robert Welch, a més d’avisar que Truman i Eisenhower eren comunistes, explicà que als Estats Units només hi ha quatre grups socials: «els comunistes convençuts i actius, els comunistes enganyats o simpatitzants, els desinformats que encara no s’han despertat al perill comunista i els ignorants». Fina anàlisi, vatua Déu.
Ser ultra és car
03/03/24 4:00
También en Opinión
- La velella invade el embarcadero de Cala Galdana
- ‘Balconing’ de un joven ebrio en el Arenal d’en Castell
- Un operario resulta herido grave al caer desde tres metros en el Polígono de Ciutadella
- El tercer intento de reflotar el American Bar de Maó
- Menorca gana tres banderas azules este año: estos son los lugares dónde ondeará