Ja no podré aconseguir ous d’aquests que comprava d’un lloc de Menorca. La finca tindrà un nou propietari que es dona el cas que és francès. Però açò no té cap importància, perquè podria ser de qualsevol altra banda del món.
La cosa important és que no hi vol els pagesos i sembla que tampoc mantenir l’explotació agrària. Potser hi plantarà quatre oliveres i començarà a fer papers per obrir un hotel rural. O potser convertirà les cases en la seva residència d’estiu, perquè sigui l’enveja dels seus amics de Paris.
Si fos un cas excepcional, seria notícia i tot, però aquesta sembla que és la tònica del camp de Menorca. Un fenomen que no és nou i que sembla que ningú no està disposat a aturar. Em consta que als anys setanta açò ja va succeir a la Costa Brava, on les masies ara són de broma. Molt ben conservades, açò sí. I on no hi queden pagesos, però no per la crisi del camp sinó perquè els han expulsat de la terra.
Però en aquests dies de la Copa Mundial de Futbol, qui ha de pensar en els ous i en el futur de la pagesia? Si tenim els homes de «la Roja» a Qatar, disposats a demostrar la potència d’Espanya, ja que no hi ha manera que la demostri en una altra cosa, al manco jugant a futbol.
El mal és que si han estat disposats a anar a Qatar, tampoc no és que faci moltes ganes de veure’ls. Aquí discutint al Congrés si «sí és sí» i quant han de durar les condemnes dels violadors. I allà amb les dones que, si tenen qualque dret, és teòric. Ja ho saben que, en aquell país, quan una dona és violada, la condemnen per adulteri?
Clar que ho tenen encara pitjor els homosexuals. Aquí, venga declaracions en favor dels drets de tothom que no encaixa amb el motllo, els LGTBI, que ara es diu per simplificar. I que potser per fi tindran reconegut el respecte que es mereixen. I allà, en canvi, amb pena de mort per als convictes d’homosexualitat...
Tampoc els drets sindicals estan gaire ben vistos a Qatar. Per evitar problemes, no hi ha sindicats. I sembla que qui fa feina són els immigrants, més de dos milions davant els quatre-cents mil qatarís censats. Els treballs per construir els vuit estadis faraònics on es celebra la Copa -en un país que no arriba a tres vegades Mallorca-, fa anys que es va veure que no anaven prou fins.
Perquè 6.000 morts en accidents de treball -o 15.000 segons altres versions-, i perdonin aquesta macabra ironia, més tost fan pensar malament. Tant que fins i tot la FIFA -la coordinadora del negoci del futbol mundial- va haver de fer veure que estava preocupada i va pactar algunes millores laborals.
Ara bé, els immigrants continuen fent feina amb unes condicions de contracte que no es compleixen mai. Per paga, quan arriben al país l’empresari els retira el passaport, de tal manera que a la pràctica són apàtrides. I si intenten canviar d’empresa, han de menester el permís d’aquella de la qual volen sortir.
Les mesures de seguretat de les obres és impossible amagar que han estat miserables i, en cas de malaltia o accident, els treballadors no tenien dret a la sanitat pública. Per més que la propaganda diu que la cosa ara va bé, els observadors internacionals denuncien que el tracte laboral és equiparable al dels esclaus.
El president de la FIFA, que alguna cosa té a veure amb haver triat Qatar, diu que tot és mentida. I, segurament, damunt dels papers fins i tot té raó. Però com sabem tan bé a Espanya, la teoria i la pràctica poden no tenir res a veure. I sinó, es mirin la Constitució i se’n faran creus.
Amb aquestes condicions, que haurien de ferir la sensibilitat de qualsevol persona, l’escàndol és que la FIFA concedís la celebració de la Copa a Qatar. I la vergonya, que pràcticament tots els països han estat disposats a participar-hi. I a jugar en uns estadis que per magnífics que siguin, no poden amagar la sang que s’hi ha vessat davall.
Així és que jo, per més que ja és trist que m’hagi quedat sense ous per culpa d’aquests que troben Menorca tan polida que la volen matar, tampoc no podré celebrar cap gol de la Copa.
