Quan els meus fills eren petits, a la feina em deixaven canviar un matí per un capvespre, o agafar-me un dia d'assumptes propis per participar d'una activitat amb l'escola. Una excursió, el dijous Jarder, o bé fer bunyols. L'ocasió ho mereixia. S'entenia per conciliació familiar, i totes acceptàvem la mà sense agafar la màniga.
Actualment, hi ha centres que mantenen la tradició, qualcuns ajuntaments organitzen bunyolades i torren castanyes al so de la música popular, però a casa els costums culinaris han canviat, i sempre falta temps.
També queda poca cosa d'aquells dies en què els vius rememoraven els familiars que ens han deixat. Els cementiris, emblanquinats i nets, encara s'omplen de flors, però celebram Halloween o Tots Sants?
Menorca es troba a punt de viure la festa del terror, la venda de disfresses repunta i, fins i tot, hi ha municipis que ofereixen visites al museu sota el títol «T'hi atreveixes?» i el suggeriment de veure esquelets, l'activitat «com es fa una mòmia?» o els típics túnels del pànic.
Any rere any Halloween s'apodera un poc més de Tots Sants. El fiets i fietes deixen de conèixer les tradicions, i baraten els productes gastronòmics de qualitat per sucres i dolços manipulats. Que important! Educar a la cuina de casa per invertir en salut.
Substituir una tradició pròpia per una de fora no té cap sentit, i la feina o la falta d'hores tampoc hauria de servir d'excusa. Aquests dies, a Menorca, va de bunyols.
