Vos escric des de la distància de milers d'anys, rodejada d'antiguitats egípcies: escultures de faraons, déus, museus, jeroglífics, temples, piràmides, mòmies... una mica enlluernada per tot el que estic veient amb el Club del Subscriptor d'«Es Diari», i amb ganes de continuar llegint o investigant més sobre els mites, la història, les creences, la civilització i la manera de viure de la gent d'aquells temps.
L'antic Egipte ens continua fascinant després de milers d'anys, un fenomen cultural multitudinari que es fa present en totes les exposicions que es fan arreu del món. Amb els preparatius previs, vaig llegir unes paraules de Rougé, egiptòleg francès, que deia que si et picava l'interès per la cultura egípcia, l'efecte de la picadura sempre aniria amb tu, no et deixaria mai. Aquesta «punxada», segons el professor, referia a l'estímul per al coneixement i la recerca.
I em sembla comparable amb la nova llei educativa, la Lomloe, el camí cap a una nova manera d'ensenyar i d'aprendre, centrada en l'alumne i en les competències a partir del debat, la reflexió i la interacció social. Un gran repte, molt gran, però necessari.
Perquè assenyalen que no anam gaire bé amb els al·lots i al·lotes. Cada cop més immersos en l'ordinador, la tableta, el mòbil, les xarxes socials... aïllats del món real, sense veu i sense pensament, més febles davant les addiccions i amb dificultats de salut mental.
Estimular-los a recercar, sembla un bon pas.
