Les festes patronals o majors dels pobles són una expressió neta d’identitat comunitària. Malgrat que a Menorca, la majoria segueixen un mateix patró que té com a centre els cavalls, totes presenten elements particulars i de naturalesa senzilla, però que no passen desapercebuts ni dels celebrants ni dels forasters que arriben a la festa amb ànim d’integrar-s’hi. Record dels primers anys a Alaior, ja en fa més de trenta, que una de les coses que em van sorprendre i alegrar va ser «sa volta dels casats». Totes les festes tenen un programa oficial, però també tenen un programa oficiós, fet de costums i espais de relació, que la gent crea de forma espontània, alguns dels quals desapareixen quan es perd el motiu de la creació i altres es mantenen i es consoliden, fins el punt que la institució (l’Ajuntament, en aquest cas) promou, sense que ningú no li demani, la seva oficialització, perdent així, moltes vegades, la riquesa de l’espontaneïtat, de la familiaritat. Ja he dit que un dels actes no oficials que em van xocar quan vaig arribar a Alaior va ser «sa volta des casats». Es fa abans del dinar del dissabte de Sant Llorenç, després del repartiment d’arena i abans del replec de la colcada.
Quid pro quo
‘Sa volta des casats’
10/08/22 3:59
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- Estas son las playas de Menorca que desaparecerán a finales de siglo
- Una colonia de cientos de aves altera la vida en la zona de Sa Farola