Les festes patronals o majors dels pobles són una expressió neta d'identitat comunitària. Malgrat que a Menorca, la majoria segueixen un mateix patró que té com a centre els cavalls, totes presenten elements particulars i de naturalesa senzilla, però que no passen desapercebuts ni dels celebrants ni dels forasters que arriben a la festa amb ànim d'integrar-s'hi. Record dels primers anys a Alaior, ja en fa més de trenta, que una de les coses que em van sorprendre i alegrar va ser «sa volta dels casats». Totes les festes tenen un programa oficial, però també tenen un programa oficiós, fet de costums i espais de relació, que la gent crea de forma espontània, alguns dels quals desapareixen quan es perd el motiu de la creació i altres es mantenen i es consoliden, fins el punt que la institució (l'Ajuntament, en aquest cas) promou, sense que ningú no li demani, la seva oficialització, perdent així, moltes vegades, la riquesa de l'espontaneïtat, de la familiaritat. Ja he dit que un dels actes no oficials que em van xocar quan vaig arribar a Alaior va ser «sa volta des casats». Es fa abans del dinar del dissabte de Sant Llorenç, després del repartiment d'arena i abans del replec de la colcada.
Quid pro quo
‘Sa volta des casats'
10/08/22 3:59
También en Opinión
- Los jóvenes de Menorca lideran el uso del catalán en Balears y tienen una fuerte identidad insular
- «Marinera», el más hábil en la captura de calamares
- Denuncian que el personal de Ryanair impide subir al avión a una pasajera en Palma
- Hestia anuncia que no seguirá en el geriátrico de Alaior entre quejas por su mantenimiento
- El Atlètic Villacarlos acata la sanción, mientras que el Ciutadella CE confirma su recurso