Quid pro quo
‘Sa volta des casats'
Les festes patronals o majors dels pobles són una expressió neta d'identitat comunitària. Malgrat que a Menorca, la majoria segueixen un mateix patró que té com a centre els cavalls, totes presenten elements particulars i de naturalesa senzilla, però que no passen desapercebuts ni dels celebrants ni dels forasters que arriben a la festa amb ànim d'integrar-s'hi. Record dels primers anys a Alaior, ja en fa més de trenta, que una de les coses que em van sorprendre i alegrar va ser «sa volta dels casats». Totes les festes tenen un programa oficial, però també tenen un programa oficiós, fet de costums i espais de relació, que la gent crea de forma espontània, alguns dels quals desapareixen quan es perd el motiu de la creació i altres es mantenen i es consoliden, fins el punt que la institució (l'Ajuntament, en aquest cas) promou, sense que ningú no li demani, la seva oficialització, perdent així, moltes vegades, la riquesa de l'espontaneïtat, de la familiaritat. Ja he dit que un dels actes no oficials que em van xocar quan vaig arribar a Alaior va ser «sa volta des casats». Es fa abans del dinar del dissabte de Sant Llorenç, després del repartiment d'arena i abans del replec de la colcada.
También en Opinión
- Que la preciosa cala de Rafalet, en el término municipal de Sant Lluís, amaneciera...
- El nuevo capitán de la Guardia Civil visita las instituciones de Menorca
- La basura invade el polígono de Maó a la espera del permiso para instalar las cámaras de vigilancia
- La Associació Balls de Saló celebra 30 años con mucho ritmo en Ciutadella
- Más de 400.000 euros en multas por alquiler turístico ilegal en Menorca en tres meses: el primer balance de 2025