Vigilància amb massa reserves

En la pesca, els professionals afronten un incert futur sotmesos a severes restriccions descontextualitzades per cuidar un recurs que, al mateix temps, centenars de recreatius ataquen amb gran intensitat. El 2020 es van posar deu sancions a pescadors. Que entre tants serrans i calamars només hi hagi deu faltes és impossible, quan les figures de protecció són moltes i estrictes. Només per respecte a qui se sacrifica, a les reserves del mar la vigilància no hauria de tenir-ne tantes.

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

A terra, es tramita una llei estatal per moderar el preu del lloguer d'habitatges. El Consell ja va intentar ficar-hi mà amb la zonificació del lloguer turístic, que el prohibeix a les ciutats. El seu grau de compliment i control està al nivell de l'ús dels intermitents. Si amb la nova llei la intensitat d'inspecció és la mateixa, els propietaris de zones tensionades no tenen motiu per estar-ho massa.

L'explicació oficial sempre és que hi ha poc personal inspector i va desbordat. Ni l'administració pot ni el ciutadà vol tenir un guàrdia a cada carrer, a cada cala. Ningú ho demana. En aquesta constant erupció estromboliana de normes i prohibicions, el contribuent es conformaria amb una mica de coherència, amb entendre, per exemple, per què curiosament sí que hi ha prou funcionaris per perseguir esclata-sangs sense etiqueta a les botigues, per quin motiu quatre innocents bolets efímers mereixen dedicar-hi uns recursos humans (m'és igual de qui depenen) que tant troben a faltar els anfossos i els llogaters mileuristes. Si fos certa la resposta que m'ensum, seria molt trist.