Cafè, croissant i...
Tot és millor amb cita prèvia
Les cadires que s'arrosseguen, els martirologis, el clàxon injustificat, converses sense saludar abans, l'aire condicionat siberià, els rellotges de canell, les llargues persecucions al cinema, el peix cru, Shakira, el fil musical dels súpers, concursos amb fillets, tirar menjar, la insistència com a hàbit... I fer cua. Odio fer cua. Esperar en general. Que bulli l'aigua, que tothom estigui a punt per partir, que serveixin el segon plat. Per açò som admirador de la cita prèvia, sistema estès ara com a mesura sanitària, però que des de fa temps s'aplica ja per curar el DNI caducat o renovar el nivell de colesterol. Les cues, com els festivals dels virus a les aules o l'excessiva proximitat humana a alguns restaurants, són elements de l'única normalitat que, per sort, s'han corregit a l'actual anormalitat emmascarada, i així s'haurien de quedar.
También en Opinión
- La empresa 'Fuera okupas' desaloja a un inquilino en Maó tras no abonar el primer mes de alquiler
- Un vecino de Ciutadella, atacado por un pitbull: «Fueron cinco minutos de pánico, veía que me iba a matar»
- El experto desaconseja tanto el consumo de agua embotellada como tener ósmosis inversa en casa
- Reclaman una indemnización de 30 millones de euros por el bloqueo de la ampliación de Santandria
- Que el pequeño comercio de los centros históricos...