Les cadires que s'arrosseguen, els martirologis, el clàxon injustificat, converses sense saludar abans, l'aire condicionat siberià, els rellotges de canell, les llargues persecucions al cinema, el peix cru, Shakira, el fil musical dels súpers, concursos amb fillets, tirar menjar, la insistència com a hàbit... I fer cua. Odio fer cua. Esperar en general. Que bulli l'aigua, que tothom estigui a punt per partir, que serveixin el segon plat. Per açò som admirador de la cita prèvia, sistema estès ara com a mesura sanitària, però que des de fa temps s'aplica ja per curar el DNI caducat o renovar el nivell de colesterol. Les cues, com els festivals dels virus a les aules o l'excessiva proximitat humana a alguns restaurants, són elements de l'única normalitat que, per sort, s'han corregit a l'actual anormalitat emmascarada, i així s'haurien de quedar.
Cafè, croissant i...
Tot és millor amb cita prèvia
18/07/20 0:10
También en Opinión
- El dueño de una tienda de antigüedades de Maó, acusado de vender animales protegidos
- El cáncer de hígado puede desarrollarse por varios factores: el alcohol no es el más determinante
- Reaniman a un hombre de 52 años en parada cardíaca en Ciutadella
- Detenido por acosar a una vecina en Maó y clavar un cuchillo en su puerta
- Un camión sufre un aparatoso accidente en la carretera general de Menorca