Les cadires que s'arrosseguen, els martirologis, el clàxon injustificat, converses sense saludar abans, l'aire condicionat siberià, els rellotges de canell, les llargues persecucions al cinema, el peix cru, Shakira, el fil musical dels súpers, concursos amb fillets, tirar menjar, la insistència com a hàbit... I fer cua. Odio fer cua. Esperar en general. Que bulli l'aigua, que tothom estigui a punt per partir, que serveixin el segon plat. Per açò som admirador de la cita prèvia, sistema estès ara com a mesura sanitària, però que des de fa temps s'aplica ja per curar el DNI caducat o renovar el nivell de colesterol. Les cues, com els festivals dels virus a les aules o l'excessiva proximitat humana a alguns restaurants, són elements de l'única normalitat que, per sort, s'han corregit a l'actual anormalitat emmascarada, i així s'haurien de quedar.
Cafè, croissant i...
Tot és millor amb cita prèvia
18/07/20 0:10
También en Opinión
- Al menos tres personas sufren el síndrome del eterno apetito en Menorca: «Tuvimos que poner un candado en la nevera»
- Giro de 180 grados en la Seguridad Social: El Gobierno da la vuelta a la edad de jubilación este 2025
- El uso abusivo del parking del 'Mateu Orfila' obliga a diseñar un plan para forzar la rotación de coches
- Fallece un hombre tras quedar inconsciente en la calle en Maó
- Violencia en el baloncesto en Menorca: pelea y partido suspendido en la liga júnior