Les cadires que s’arrosseguen, els martirologis, el clàxon injustificat, converses sense saludar abans, l’aire condicionat siberià, els rellotges de canell, les llargues persecucions al cinema, el peix cru, Shakira, el fil musical dels súpers, concursos amb fillets, tirar menjar, la insistència com a hàbit... I fer cua. Odio fer cua. Esperar en general. Que bulli l’aigua, que tothom estigui a punt per partir, que serveixin el segon plat. Per açò som admirador de la cita prèvia, sistema estès ara com a mesura sanitària, però que des de fa temps s’aplica ja per curar el DNI caducat o renovar el nivell de colesterol. Les cues, com els festivals dels virus a les aules o l’excessiva proximitat humana a alguns restaurants, són elements de l’única normalitat que, per sort, s’han corregit a l’actual anormalitat emmascarada, i així s’haurien de quedar.
Cafè, croissant i...
Tot és millor amb cita prèvia
18/07/20 0:10
También en Opinión
- Sancionada una mujer por conducción temeraria con dos menores en Binibèquer
- Los parkings de Cala en Turqueta y Macarella se llenan en el primer día de los controladores
- Un calamar de grandes dimensiones sorprende a los bañistas en la playa de Son Bou
- ¿Cómo afectaría la subida del nivel del mar en Menorca? Así quedaría sobre el mapa
- El Consell abre 20 expedientes por alquiler turístico ilegal y trabaja en otros posibles 40