Una de les meves darreres lectures ha estat «La mort del comanador», d'Haruki Murakami. Els dos toms seguits. Sumen més de 900 pàgines. Un repte per al termini de trenta dies que ofereix el préstec de la biblioteca, però assequible per als fans de l'autor japonès. Com sempre, difícil abandonar les seves captivadores històries. Un no pot evitar pensar que la publicació en dos toms és una estratègia comercial. Més funcional i dues vegades de passar per caixa. El darrer llibre que he llegit, per contra, és una obra totalment diferent, «Hindenburg», sobre els estralls de la violència més sàdica en les persones. Són 287 pàgines. Moltes en blanc. Transicions supèrflues entre capítols, a més d'un cós de lletra i un interlineat exagerats. La cadència en el canvi de pàgina és excessiva. Una altra estratègia comercial per arribar al gruix mínim que exigeix una novel·la i justificar així el preu habitual. Un artifici per aparentar més del que és.
Cafè, croissant i...
Menys fulls en blanc
04/01/20 0:00
También en Opinión
- Hablan los compañeros del policía de Menorca infiltrado en el movimiento independentista catalán
- La bailarina que estafó 49.760 euros al Consell de Menorca debe devolverlos hoy
- Ciutadella quiere convertir el mayor túnel de la Guerra Civil en un atractivo turístico
- El ladrón de ‘bicis’ de Maó elige la expulsión de España para poder salir de la prisión
- Muere el exjugador y exentrenador Luis Echevarría