Una de les meves darreres lectures ha estat «La mort del comanador», d'Haruki Murakami. Els dos toms seguits. Sumen més de 900 pàgines. Un repte per al termini de trenta dies que ofereix el préstec de la biblioteca, però assequible per als fans de l'autor japonès. Com sempre, difícil abandonar les seves captivadores històries. Un no pot evitar pensar que la publicació en dos toms és una estratègia comercial. Més funcional i dues vegades de passar per caixa. El darrer llibre que he llegit, per contra, és una obra totalment diferent, «Hindenburg», sobre els estralls de la violència més sàdica en les persones. Són 287 pàgines. Moltes en blanc. Transicions supèrflues entre capítols, a més d'un cós de lletra i un interlineat exagerats. La cadència en el canvi de pàgina és excessiva. Una altra estratègia comercial per arribar al gruix mínim que exigeix una novel·la i justificar així el preu habitual. Un artifici per aparentar més del que és.
Cafè, croissant i...
Menys fulls en blanc
04/01/20 0:00
También en Opinión
- Al menos tres personas sufren el síndrome del eterno apetito en Menorca: «Tuvimos que poner un candado en la nevera»
- Giro de 180 grados en la Seguridad Social: El Gobierno da la vuelta a la edad de jubilación este 2025
- El uso abusivo del parking del 'Mateu Orfila' obliga a diseñar un plan para forzar la rotación de coches
- Fallece un hombre tras quedar inconsciente en la calle en Maó
- Violencia en el baloncesto en Menorca: pelea y partido suspendido en la liga júnior