Paperassa electoral: sisena part

A la festa de la democràcia encara sona El Dúo Dinámico i es consumeixen Mirindas. No hem evolucionat. No només es mantenen absurdes restriccions infantils, sinó que el vot des de l'estranger és una gimcana i el per correu, una artesania talaiòtica.

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

La solució a l'excés de propaganda impresa la tenen els partits amb una mica de valentia i originalitat, l'erradicació de les paperetes es produirà amb el vot telemàtic. Un experimentat polític maonès preveu dues o tres eleccions més amb paperassa a l'urna. Igual és massa atrevit a un país tan avesat a la picaresca, la protesta i la sospita. És veritat que ens hem acostumat a fer moltes coses amb el mòbil, fins i tot una tan sagrada com pagar, però no és menys cert que santuaris com el WhatsApp són encara víctimes d'atacs. La tecnologia comporta, a més, encara, el risc de deixar fora una part de la ciutadania, reticent per generació a bolcar la seva vida a un aparell diabòlic i amb dificultats per posar emoticones.

Les eleccions són material sensible. La màxima seguretat és imprescindible. Les passes cap a la votació electrònica han de ser cautes, però han de ser. A la llarga s'ha de convertir en una mesura que fomenti la participació i redueixi recursos, a més d'obrir el camí cap a la recurrent i poc practicada democràcia participativa. El món va en aquesta direcció, però tot indica que encara falta molt per arribar-hi. S'ha d'ajustar tecnologia i mentalitats. Però si encara ens envien targetes censals de cartonet!!! Continuarà.