Optimistes al poder

Malgrat les penes viscudes (sembla que fa segles d'aquell congrés-cantina de far west), el PSOE insular està convençut que li ret la triple presidència (Mora-Armengol-Sánchez). El poder és un bon aparador, i confien els socialistes que aprofitaran bé que la menorquina juga la segona part (era la seva idea inicial). Es treu pit de tota millora assolida o en tràmit, amb una dura competència publicitària amb Més.

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

De fet, el PSOE aspira a rebre votants d'esquerres que, segons les enquestes, deixaran de donar suport a Més i també a Podemos. De Podemos no estranya, baixa el suflé de 2015. Però sí sorprèn Més, que com a PSM sempre havia tingut una clientela fidel. Els passa factura, crec, una significació clara i visual dels seus dirigents amb el procés català, posició que a Menorca no té tantes adhesions com votants van tenir el 2015. Llavors va aprofitar la fuita de vots moderats d'un ferit PSOE i ara pateix una fuita dels mateixos vots per haver-se ubicat a un extrem del conflicte.

No obstant açò, la transició veloç de la depressió a l'optimisme del PSOE demostra que les coses canvien ràpidament. Sánchez reafirma que acabarà la legislatura amb més ganes que fonament, com es ratifiquen els entrenadors. A l'Illa, perdura la incertesa sobre la carretera general i açò pot acabar fent mal a la presidència. Queda per veure com es resol el PTI i s'han de materialitzar encara moltes inversions via Palma només anunciades. Als trams finals de les segones parts, qualsevol incidència és decisiva. I qui és al poder és també qui més pot ficar la pota.