Un magnífic indicador turístic, ignorat fins ara, és la quantitat de cotxes que pràcticament es paren dins les rotondes o que volten dins les mateixes passant més d'una vegada per cada sortida. Malgrat les apps que contribueixen a la mobilitat fora casa, són lògics els dubtes de qui circula per un lloc que desconeix. No saben bé què fer i destorben, creant la indignació dels conductors locals i una habitual tensió amb aquell copilot que ajuda poc i recrimina molt.
L'equip de govern del Consell, com un turista despistat de llarga durada, acumula ja més de tres anys enganxat a les rotondes, donant voltes dins aquestes. En aquest cas, però, a diferència dels visitants estivals confusos, des del primer moment ha sabut quina sortida havia d'agafar, quina era la seva direcció preferida. Peró volta, volta molt, i les voltes les està donant per fermar ben fermat i també per justificar aquest camí emprès, que estarà carregat de clots i bonys, tocs de clàxon (per a quan una llei que castigui durament el seu abús) i peatges costosos. Com els altres.
Més, Podemos i PSOE van acordar des del primer moment que no volien les rotondes a doble nivell de L'Argentina, Biniati i Rafal Rubí. Per tant, la seva feina ha estat tant gestionar la decisió com justificar-la, per la qual cosa sempre es pot comptar amb uns bons informes externs, un recurs infal·lible. Es pot entendre que l'operació no sigui senzilla, que demani treball tècnic acurat i amb garanties, però la cosa fa arrufar el nas quan es vol fer veure que la decisió, que ja està presa, es deriva d'aquests informes i altres eventualitats. Sobra, és molt difícil d'acceptar, la part del retard en les obres atribuïble a la recerca del discurs elegant, de la música adequada per a una lletra ja escrita fa tres anys.
Ara, però, la benzina s'acaba. No es pot voltar massa més. Les eleccions ja guaiten. El dirigent calcula. El votant recorda. El ciutadà pateix. I aquell funcionari del Ministeri Foment que s'ocupa del conveni que paga tot açò no pot parar de riure.
