La pèrdua de confiança amb els dirigents no respon tan sols a problemes en la gestió de Govern, sinó també a la pròpia situació de l'organització política. L'economia, canviant per moments, la responsabilitat o l'absència d'exercir-la, la nul·la de capacitat d'interacció amb la societat. El partit es converteix en un instrument que només serveix per donar suport als seus governants, sense debatre ni criticar res.
«No convé disfressar diagnòstics, ni tractar la situació només raonant els elements i les circumstàncies externes a nosaltres mateixos. Fa molt de temps que la ciutadania recela de la política i dels polítics i, lluny de veure'ns com a instruments per canalitzar els seus anhels i les seves propostes, se'ns veu com a responsables de bona part dels seus problemes. El partit ha descuidat als afiliats. La pèrdua de determinats col·lectius, és proporcional a la pèrdua de votants. Des de l'autocrítica, des de l'assumpció de responsabilitats, des de la determinació d'haver après les lliçons, des de la credibilitat que ens cal recuperar la identitat que atorga ser-hi present».
Aquestes són les paraules que m'hagués agradat escoltar, per exemple, de Mariano Rajoy al passat Congrés, posant l'accent en la corrupció del seu partit, però -en realitat- serveixen per qualsevol organització.
Només des de l'autocrítica podem reemprendre de nou per a la societat. Llàstima que ningú en faci. En canvi, d'honors i d'orgulls, en sobren.
