Perdre coses posa molt nerviós. Sovint deixo d'utilitzar un estri un temps i quan el vull localitzar de nou no apareix de cap manera. S'ha volatilitzat. No hi és. Intento recordar on el vaig veure per darrera vegada, on el solia deixar, però no surt. La necessitat de l'objecte se suma a la curiositat malaltissa per saber on dimonis ha anat a parar. I quan deixo de buscar, quan ja l'he substituït, quan ja no me fa falta, apareix de forma inesperada i sorprenent. Ràbia? Sí, i no poca.
En un cas d'aquests em trobaria si hagués d'acreditar ara la meva condició de llicenciat universitari. El títol deu romandre al costat d'altres objectes oblidats en algun racó inhòspit de casa. En la mateixa situació d'extraviament per inutilitat es troben bona part dels continguts de les matèries que vaig cursar. Van passar, també, al traster de la massa encefàlica. Si els anés ara a cercar, en passaria un fum.
Ara bé, tenc molt presents d'aquella etapa experiències, persones que vaig conèixer, dificultats domèstiques, festes (per què no), debats, la independència acabada d'estrenar, i, just és dir-ho, l'altra part dels coneixements dels diferents temaris.
La preferència per voler cursar estudis universitaris fora de l'Illa malgrat tenir a Alaior una via per fer-ho és lògica i normal. I el més important: no desacredita res ni ningú. L'extensió de Can Salort va ser fa vint anys una oportunitat meravellosa per a col·lectius amb ganes d'aprendre i obrir-se camí. Les estadístiques de vacants no han de sembrar ni un esquitx de dubte sobre la funció i idoneïtat de la presència d'aquesta oferta educativa a l'Illa. Ara bé, la revisió i adaptació a la societat dels graus disponibles ha de ser àgil, funcional i realista. Dinàmica al màxim. Açò ja es fa sovint amb l'FP, opció per als d'estudis superiors cada cop més potent, efectiva i ben valorada per a la qual també són ja molts els joves que es decanten per formar-se, tant a Menorca com a fora de l'Illa. I és que tot canvia, menys que perdo coses i que açò em posa molt nerviós.
