Ho ha dit un periodista que té molta prèdica a Catalunya, Antoni Bassas, en un programa de debat d'aquests dies de campanya electoral. «Les mentides fan més mal que els cops». I es referia al relat que s'està construint des del Govern i els mitjans de comunicació espanyols sobre la qüestió catalana.
És el mateix sentit amb què s'ha expressat una altra periodista ara famosa per les amenaces que rep, Beatriz Talegón, que en el passat havia estat representant destacada del PSOE. «Intentad informaros sin usar los medios habituales sobre lo que realmente sucede en Catalunya. La imagen que nos han querido meter en la cabeza es falsa y tendenciosa», ha dit.
Aquestes opinions les podrien compartir la majoria de ciutadans de Catalunya, que assisteixen estupefactes a la gran mentida que s'està orquestrant des de fora sobre una realitat que ells veuen i viuen cada dia, tant els partidaris de la república catalana com els defensors de la monarquia espanyola. I que és bona de resumir: aquí no ni ha hagut en cap moment ni violència ni odi contra ningú ni entre ningú.
De fet, el gran èxit d'audiència que té ara TV3 només s'explica perquè és l'únic canal de televisió que acull totes les opinions polítiques i ofereix una informació prou objectiva. Per més que potser per aquest motiu, sigui l'única que està en el punt de mira de la Fiscalia. Igual succeeix amb la premsa internacional, que generalment s'expressa en el mateix sentit, en contrast amb el disbarats que es poden llegir cada dia als grans mitjans espanyols.
Però tanmateix, hi ha veritats que són difícils d'amagar, per males de pair que siguin per a segons quines mentalitats. A Catalunya hi va haver eleccions el 2015, i el vot a favor de la independència va superar de molt el que n'era contrari. L'1 d'octubre de 2017 hi va haver un referèndum que el Govern espanyol va declarar il·legal, però que es va celebrar, i el nombre de votants independentistes va ser el mateix o encara una mica superior.
I el 21 de desembre s'han celebrat unes eleccions convocades (al marge de la Constitució) pel Govern espanyol, amb tots els ets i uts. I el nombre de vots independentistes ha estat encara superior que en el referèndum. Cosa que vol dir que quan s'acusava els organitzadors del referèndum de fer trampes amb els resultats, es mentia.
Com també es mentia quan s'assegurava que la «majoria silenciosa» era contrària al procés català. Aquesta vegada ha votat el 82 per cent de l'electorat, un percentatge que per als experts és difícil de superar en unes eleccions, i el resultat ha estat el mateix, favorable a l'independentisme.
El Govern espanyol tenia un problema gros a Catalunya, però ara el té encara més gros. Els seus ciutadans ja han dit tres vegades seguides la mateixa cosa, i s'han expressat per la via que és el fonament del sistema democràtic: votant. Costa rallar de lleis i de drets quan no s'està en condicions de respectar aquest principi bàsic de la democràcia.
I encara més quan veus les condicions en què han hagut d'anar a votar els catalans. Si l'1 d'octubre ho feien enmig d'una repressió policial sense precedents en la democràcia europea, el 21 de desembre encara ha estat pitjor. Perquè aquesta vegada, de garrotades no n'hi ha hagut, però la pressió mediàtica ha estat brutal.
Des d'amenaçar que la Generalitat continuaria ocupada -com està ara- si no es votava allò que volia el Govern espanyol, fins a l'exhibició del bujot d'una decadència econòmica més induïda que real. Passant pel degoteig de noms que es van afegint a l'informe que elabora la Guàrdia Civil per a la Fiscalia, en el que ja sembla una causa general contra el catalanisme i que per força fa recordar aquella que es va obrir contra el republicans en acabar la Guerra Civil.
I sense perdre de vista que els principals candidats continuen en presó preventiva o a l'exili, imputats per unes causes que ni les lleis espanyoles ni les europees contemplen quan no hi ha hagut violència. Per açò Espanya ha retirat l'ordre de captura del president Puigdemont, abans de passar la vergonya de ser desautoritzada per la Justícia belga.
Malament ho tenim si el president Rajoy continua encovonat en la negativa al diàleg i el senyor Pedro Sánchez beneint un camí que potser servesqui perquè Espanya sigui una per la força i per molts d'anys, però democràtica, cada vegada més poc. I el rei, mentre hi hagi presos polítics, ja pot anar rallant de convivència als seus discursos de Nadal...
