Teles per cremar

Dels missatges de Loquillo, en general dels músics que a un li agraden, no se n'ha d'extreure a la força una filosofia de vida ni una lliçó política (doctrina Méndez de Vigo). Però que el millor destí de les banderes és acabar reduïdes a cendres és un axioma personal. Del que es veu aquests dies als mitjans i als carrers de l'Illa, una de les pitjors coses és la proliferació desmesurada de banderes. En una societat que no té lí- mits en la tecnologia i la ciència (àmbits, per cert, de màxim internacionalisme), desconcerta, espanta i preocupa moltíssim contemplar aquest retorn a la tribu d'aroma medieval, al sentiment identitari excloent, als nostres i ells, a la frontera pròpia com a solució, a les unitats limitades, a la visceralitat grupal, a les proclames enceses de visques i som no sé què i també açò altre.

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

Res no és moderat ni raonable sota una bandera. Aquestes teles es posen davant els ulls i no deixen veure el que realment importa. Tapen el sol, creen ombres. Com més gran és la bandera, més molesta. I sempre volen segons bufa el vent. És complicat avançar embolicat amb una tela. Els senyors interessats en el poder i la butxaca recorren a les fronteres segons convé, utilitzen les banderes per unir a les seves causes els súbdits que en la identitat compartida troben confort, seguretat i remeis a les pors. Amb nosaltres, contra ells.

Respecte al ressorgir dels pedaços de colors de les darreres setmanes, assumeixo el mandat de la meva consciència per fer-ne una declaració unilateral d'independència. I no la penso suspendre ni negociar. Hala.