Walter White i Lester Nygaard són els personatges centrals de les sèries «Breaking Bad» i «Fargo». Tenen en comú que en un moment de la seva vida passen de ser persones bones, correctes i respectuoses amb la legalitat, a ser delinqüents. Fora de la llei s'envalenteixen, no els paren les regles i la prudència que abans els estrenyia. Només s'atenen als límits de la seva convicció i els seus objectius, cada cop més ambiciosos. És curiós, però l'espectador els arriba a jutjar no per la il·legalitat dels fets, sinó per la justificació moral d'aquests en el seu context.
Uns fets han de ser il·legals perquè són reprovables, no han de ser reprovables només pel fet de ser il·legals. Hi ha lleis injustes, tot i que en general, es van adaptant a l'evolució de la humanitat per fer-la justa i millor. No s'entén un procés invers. La llei és una garantia indispensable perquè està al servei de la gent, no al contrari. Una llei no s'ha de vulnerar, però tampoc es pot sacralitzar per sempre més, ni aplicar de forma desproporcionada, ni sense tenir en compte la realitat del moment social.
El sobiranisme català ha decidit sobrepassar els límits de la llei perquè se sent emparat per una causa moral compartida amb molta gent, i per això no es detindrà per fort que colpegi el codi penal. És de manual que l'embranzida independentista augmenta i atrau adeptes amb la percepció d'injustícia.
Els que seguim el tema amb distància, tristor, relativisme, poca passió i al·lèrgia a les banderes, començam a dubtar molt seriosament si ens genera més reticències l'intent d'esbós il·legal d'una nova frontera o veure determinades accions, reaccions, editorials i declaracions en contra, totes legals, però tan inútils a la llarga com preocupants. I més, quan votar no té res a veure amb la sanguinolenta deriva de White i Nygaard.
