Enredar la voga

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Tota llengua útil ha de tenir un estàndard per a la intercomunicació dels parlants. Al cap i a la fi, l'estàndard és un registre més, ben necessari, dins la variació dialectal que presenta qualsevol llengua viva. L'estàndard del català és composicional: admet les variants territorials quan són genuïnes. Tota persona culta ho sap i als despatxos de Madrid no ho ignoren; altra cosa és que els interessi enredar la voga i utilitzar políticament el tema. És una vella estratègia. Practiquen el secessionisme segons la consigna clàssica «Divide et impera». Esbocina l'enemic i el sotmetràs.

L'enemic? Sembla que per a els administradors de la finca tot allò que expressi diversitat o diferència és vist com a contrari a la unitat de la pàtria; ergo, no li poden fer amic. Clar que si aquesta unitat és, per ventura seua, 'indissoluble', o sigui que no es pot dissoldre com un sucre esponjat dins un got d'aigua, a què tenen por els reis d'espases i bastos? Doncs l'espasa (per a què serveix una espasa sinó per tallar i fendre?) és seva i la manegen al seu antull. I com que no poden encobeir que a Espanya es puguin tractar d'igual a igual subjectes polítics diferents (sense això no hi ha federalisme que s'ho valgui), l'espasa i el bastó han estat històricament les seues eines de poder i res fa pensar que en el futur hagin de deixar de ser-ho. Alguns ho han entès així; si més no aquest 75 per cent de catalans que l'1-O vol anar a les urnes, encara que 'només' (!) un 67% votarien sí a la independència, segons enquestes que el govern coneix.