Ai lector, amb aquesta calor i encara mos complicam la vida! Ara pensi per un instant que viu a França i que està llegint les notícies del dia, en francès, naturalment. Diu el diari que hi ha evidències que el Ministeri d'Interior ha organitzat una policia paral·lela per fabricar escàndols i proves falses contra els adversaris polítics del govern. També hi ha evidències que la justícia opera, en els més alts nivells, de forma partidista i que existeix una vinculació irregular entre la Fiscalia i el govern.
El diari informa, també, que un productor cinematogràfic prestigiós ha reunit tota aquesta podridura en un reportatge en què apareixen un bon nombre de testimonis directes. Antics càrrecs que no amaguen el seu nom, ni la seva cara (tret d'un) i que assumeixen el perill de patir conseqüències per les veritats que finalment s'han atrevit a dir.
Però per més que el país té com a principi la llibertat, cap cadena de televisió vol emetre aquest reportatge, ni la pública ni les privades. Únicament tres cadenes autonòmiques s'atreveixen a fer-ho. Açò sí, com que avui és difícil posar barreres a la informació, el reportatge ja es pot veure a YouTube amb el nom, traduït al castellà, de «Las cloacas de Interior». Ho provi, lector.
Per altra banda, el diari també recorda que ja fa temps que es va darrere d'un gran escàndol econòmic –la culminació de molts d'altres--, en què estan implicats més de cinc-cents càrrecs polítics. Després de travetes de tota casta, finalment l'acció judicial sembla que avança. Però mentrestant, sorprèn saber que ja han mort vuit de les persones implicades, la darrera un alt càrrec de la banca amiga del govern, de qui asseguren que es va suïcidar amb un tret d'escopeta.
La implicació del govern en aquesta trama corrupta és tan impossible d'amagar que, el partit que el sustenta, ha dedicat més esforços a destruir proves que a defensar la seva innocència. Hi ha evidències físiques. I per paga, un dia d'aquests el propi president del govern ha hagut d'anar a testificar davant el tribunal que jutja els acusats, alguns d'ells tan amics seus que es comunicaven les alegries per WhatsApp. O era per SMS?
Tot plegat, unes bombes informatives per fer caure qualsevol govern que se sustenti en la democràcia. A França vostè ja hauria caigut de cul només de llegir-ho. I mentrestant ja hauria vist dimitir fins i tot el porter de la casa del president de la República. Però per desgràcia nostra, no són notícies de França, sinó d'aquest país en què, per paga, tenen la barra de rallar-nos de les seves lleis com si fossin una sagrada escriptura.
França no és Espanya. Aquí el govern continua tan campant i l'oposició no sembla que estigui gaire preocupada amb aquest panorama. Ni Ciudadanos, que havia de ser el terror dels corruptes, ni el PSOE, que era no és no, ni Podemos, que s'havia de menjar el món.
Ni tampoc els grans diaris –i les seves televisions- que condueixen l'opinió pública per allà on els convé i que la majoria ni han informat dels fets, ni de l'existència d'aquest reportatge ni de la censura a què se l'ha volgut sotmetre. Ni la Justícia que, quan al govern li interessa, corre tant.
La seva preocupació i la que volen que tinguem tots, és una altra. No volen que perdem el temps amb aquestes informacions, per més que són per fer tremolar la mateixa base de la democràcia. Aquí el tema important és el referèndum de Catalunya, que s'ha d'aturar al preu que sigui.
Després d'atacar el patrimoni personal dels polítics i d'espantar els funcionaris, la darrera mesura és la intervenció setmanal dels comptes de cada conselleria de la Generalitat. No sigui cosa que es gastin un cèntim dels seus propis doblers en la preparació de la consulta.
Clar que, vist des de fora, aquesta fórmula demostra fins a quin punt les autonomies que van néixer amb la democràcia, fa estona que van deixar d'existir. I dona un argument més al 80 per cent de població que reclama el referèndum. Perquè, en definitiva, el tema central de la independència dels catalans és si els seus comptes els ha de continuar fent el govern espanyol o si s'estimen més fer-se'ls ells tot sols. Aquesta és l'essència de la cosa.
