Perdonin que sigui groller. El tema s'ho mereix. Les opinions són com els culs, tothom en té un, però només alguns mereixen que se'ls presti atenció. Opinar és gratis (alguns cobren per fer-ho), entretingut i permet alliberar tensions.
Internet, els diaris digitals i les xarxes socials han propiciat l'aparició de les opinions anònimes. Abans, vostè opinava al bar, amb una carta al diari, a la feina, al dinar de Nadal, al taxista, i aquella opinió era seva. Ara, amb els comentaris per internet, vostè té la possibilitat de dir les majors barbaritats sense haver de donar el seu nom. No obstant això, les opinions anònimes no tenen cap valor. Almanco, per a qui signa això. No val la pena dedicar ni un minut a llegir-les.
Als diaris digitals les opinions anònimes solen tenir tanta mala llet com manca de criteri i, en moltes ocasions, poca relació amb el que realment diu la notícia en qüestió. Els vomitadors anònims d'opinions solen interpretar que més els convé de cada fet. Habitual és, per exemple, atribuir sempre als polítics en general tots els mals i els defectes del món. En qualsevol assumpte. Un argument tan senzill i poc original, com injust i exagerat.
El que no entenc és per què la gent té por de posar el seu nom a una opinió. Què temen? Si un escriu el que pensa, no té per què avergonyir-se ni témer res. Però, clar, vist el contingut de molts d'aquests comentaris, el més probable és que simplement tenguin vergonya del que escriuen, carregat com sol estar de bilis, prejudicis, desinformació, faltes d'ortografia, indicis d'amargura i mala pata.
Les opinions anònimes no són res nou. Des de sempre, per exemple, s'han fet enquestes. El que passa és que les enquestes les tracten sociòlegs i, per contra, a molts dels que escriuen opinions anònimes als digitals i les xarxes socials els hauria de tractar un psiquiatre.
