Fa poc vaig comprar una entrada per a un concert de Metallica a Barcelona. Per aconseguir-la vaig haver de ser puntual, passar una hora llarga davant l'ordinador i pagar un preu superior a un vol a Palma però inferior a una caldereta per a dos. Per què tant esforç? Perquè em fa il·lusió i les meves il·lusions són les mateixes que les de moltes persones, que en quantitat superen l'aforament màxim possible del concert. Per açò s'ha de ser ràpid, persistent i donar un viatge a la VISA.
És habitual que aquells que volen ocupar un mateix espai al mateix temps superin la seva capacitat. Restaurants mediàtics, oposicions, consultes mèdiques, pisos de lloguer, actes culturals... I aparcaments a llocs com el centre, el port o les platges.
Les queixes per la manca de metres quadrats on dipositar els cotxes que volen anar al mateix temps a llocs limitats són recurrents. Tothom exigeix solucions però pocs n'aporten de convincents. La simplista de crear més espai és com prendre un sac de gelocatils per curar una fractura de fèmur. Calma el dolor unes hores, no resol el problema i a més comporta el risc de provocar una indigestió crònica. Sobretot si s'aplica a un cos sensible com les platges verges.
El desequilibri entre demanda i oferta d'espai obliga a regular i filtrar. Ara a les platges verges aparca qui més matina o qui comet una infracció. Són uns criteris millorables. Aquestes platges s'han de començar a tractar com el que són: els elements centrals d'un negoci turístic. Per tant, fora romanticisme. Ordre i caixa. Zona blava a Macarella i Turqueta ja! Amb preus high class. I els diners recaptats que serveixin per finançar una vigilància millor i un transport públic eficaç, amb places ajustades a les tovalloles que caben sobre l'arena high class. Els concerts gratis i d'entrada lliure no solen ser del nivell de Metallica.
