Tenir una bona defensa és bàsic. Ho sap la Infanta Cristina, ho ha patit Luis Enrique i ho demostra Kim Jong-un. Les defenses s'estableixen en funció de les circumstàncies i el moment, i sobretot dels atacants.
Corrupteles i Champions a part, la defensa bèl·lica és un dels motors de la tecnologia. Les guerres no es fan, ni s'eviten, com abans. Sempre s'ha d'intentar ser millor que els dolents. Les armes canvien i els objectius militars, també. El ferro dóna pas a la intel·ligència. Els exèrcits són menors. La defensa d'Espanya empra cada cop més bytes i menys volum.
Per això, el Ministeri de Defensa s'ha convertit, a més de la seva digna funció principal, en una agència immobiliària. Subhasta i ven una gran varietat de propietats amb les quals no sap què fer. Són variades. Semblen ben aprofitables dotze places de garatge a Almeria i un local a Fort de l'Eau. Altres, com la bateria de Son Olivaret, tenen complicada sortida al mercat.
Però hi ha immobles que Defensa no ven i conserva per raons inexplicables. Es parla molt d'edificis civils tancats i decrèpits, com hospitals o sales augustes, i gens dels edificis militars sense soldats. A Menorca la desproporció entre l'activitat i les propietats de Defensa és flagrant des de fa anys. I a més, són un tabú qüestions com la idoneïtat del privilegiat gran espai que ocupa l'Estació Naval o les raons per les quals no es cedeix d'una vegada la preciosa parcel·la, obelisc inclòs, de l'Esplanada de Maó. Defensa ha de deixar de ser un ens d'una realitat paral·lela a l'àmbit civil, a qui ningú no pot exigir res. Ni explicacions. Agilitzar acords amb les institucions locals per facilitar uns usos polits, socials i adients per als seus quarters buits i els seus anacrònics espais d'oci, exclusius per a uns pocs, és tan urgent i lògic com, per desgràcia, improbable a curt termini.
