És palpable el profund ressentiment que té una gran part de la població europea, en gran part motivat per les polítiques de la Unió. En són prova el brexit, a Anglaterra; la pujada de Marine Le Pen, a França; els governs de tall autoritari de Viktor Orbán, a Hongria, i d'Andrzej Sebastian Duda, a Polònia, i la crisi en què es troben molts partits de llarga trajectòria, els quals se'ls fa còmplices de les polítiques econòmiques que van conduir a la gran recessió i a l'austeritat. Ben segur, però, és aquest un ressentiment compartit per amples societats del món. No hem paït tampoc la globalització. És el que ha portat Trump als Estats Units i el que explica la deriva autoritària d'Erdogan a Turquia, Putin a Rússia i Modi a la Índia. Ara bé, no tinc gens clar que la ràbia continguda que ha portat al triomf d'aquests autoritarismes vagi més enllà de ser un ressentiment puntual en el temps per passar a ser un moviment de tall reactiu plenament arrelat, amb la qual cosa estiguin en perill les democràcies parlamentàries, com tampoc veig clar que aquests dirigents puguin superar les pròpies contradiccions dels programes polítics que defensen. El mateix capitalisme globalitzat, que és font de moltíssims malestars, és també el que fa impossible posar avui portes al mar. No, no crec realista anunciar en aquests moments l'apocalipsi.
Flor de sofre
Onades de ressentiment i DiEM25
05/05/17 0:00
También en Opinión
- Crecen los particulares que alquilan sus coches en Menorca para enfado de los 'rent a car'
- Los propietarios de Binibèquer Vell activan este miércoles la reducción del horario de visitas
- Paralizado el desahucio de una familia con dos niños en Ciutadella a la espera de renegociar con el banco
- El aviso del profesor Gabriel Cardona: «Si Menorca no responde, perderá el Grado de Ingeniería»
- Fallece Roser Gener Coll, mujer clave para la educación 0-3 años en Ciutadella