Fred i calor

Des d'un despatx climatitzat es juga amb el temps. Hi ha qui creu que amb el comandament a distància pot alterar la sensació tèrmica. La pròpia i la dels altres. Que passin dues setmanes. A veure si així s'escalfen els termòmetres i es refreden els ànims. Els arguments de la Conselleria són freds. Números, terminis, herències polítiques, tecnicismes, i uns pressupostos gelats que no permeten grans inversions. A les aules, no. I no és cosa d'ara. Fa dècades. La glaciació educativa ve d'enfora.

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

Amb la mateixa fredor, qualsevol pot comparar el que es gasta en això i el que es gasta en allò altre. Fa encendre la sang. Les infraestructures educatives són un tòrrid desert pel que fa a modernitat i prestacions. El problema no és una borrasca, no és un fenomen meteorològic. És un problema climàtic, estructural. Les sigles ocupen titulars i pancartes (TIL, LOMQE...). El focus de calor està mal col·locat. El problema real és als números, als euros. Sobren anys a les fredes parets i falten docents a les atapeïdes aules.

Jesús Calleja va insinuar a tota l'Espanya televisiva que a l'Illa cada diumenge menjam caldera de llagosta calenteta, quan les calderes dels dies i espais lectius les tenim avariades, frígides. Això, o que algú interpreta de forma molt errònia la conveniència d'imitar el model educatiu dels freds països escandinaus.