Reis de casa

Si a aquesta situació de veritable competència del lliure mercat internauta hi afegim els lloguers especulatius que a les vies principals de les nostres poblacions més grans s'han instal.lat, ens trobem que molts locals de tota la vida ara es troben ocupats per franquícies que, a més a més, obren a tota hora, pràctica que tampoc ajuda a mantenir un status quo dins el sector. I no acaba aquí la cosa. Els productes adquirits a través de la xarxa poden ser, i de fet són, significativament més barats perquè l'estalvi en costos sobreafegits és evident (transport, exposició, local, dependents, mostradors, manteniment…).

Noticias relacionadas

No sé on acabarem…

Más noticias relacionadas

Per si fóra poc, aquesta Europa en què residim no ha sabut fer una revisió global de la fiscalitat que regeix a cadascun dels estats membres, de manera que moltes empreses que operen a través de la xarxa tenen la seva seu fiscal en països on la contribució tributària és molt més baixa, un fet que també buida les arques estatals de recaptació per impostos i incrementa multimilonàriament les fortunes singulars.

I tanmateix (dec ser una romàntica empedreïda), a mi em continua agradant anar a la botiga, que una persona entesa en el producte m'atengui i m'aconselli, tocar i veure de prop allò que he de comprar, que m'emboliquin el regal davant meu, carregar les bosses i guardar els presents fins el dia de ser entregats. I em fa molta pena observar que tantes botigues de casa posen el pany. Ai, el progrés!?