Victòria aclaparadora del promotor immobiliari davant la dama de l'establishment. Sembla com si els americans s'hagin decantat per un Podemos de dretes i ningú s'esperava que el boig de la ciutat acabés guanyant el partit. Com deia el periodista Jaume Freixes, nova cura d'humilitat (i ja són moltes) per a periodistes, analistes, politòlegs... no tenim ni idea del que passa al carrer ni als Estats Units ni aquí. El somni americà triomfa perquè els problemes reals no són cap pel·lícula i a més, ningú s'ha cregut les virtuts de la seva contrincant.
Tinc la impressió que al nostre país la cosa no ha canviat perquè el preu per deixar les coses com estaven, s'ha pagat molt alt. Les borses ara estan en pànic però amb la caiguda de les Torres Bessones també van arribar a tancar diversos dies i Wall Street continua funcionant. Quan el suflé està tant alt, millor deixar-lo refredar i esperar a veure com continuen els capítols següents. Tampoc descobrirem la sopa d'all dient que el senyor Trump forma part de l'1 per cent de població multimilionària. Convèncer dient el que vol sentir la gent, es més fàcil que fer-ho possible. *
El que és curiós és com xalem mirant les eleccions americanes. Com diu l'acudit, ho mirem com si fóssim uns japonesos al camp del Barça, mirant l'espectacle però sense acabar d'entendre de que va realment la cosa. A Menorca els problemes es veuen insignificants al costat de la complexitat que viu el món! Sembla que ens tocarà ballar més rock and roll que fandango, jota i bolero.
