El cap de setmana passat, a Ciutadella, va tenir lloc la ja habitual edició del Teatre de butxaca. Petites obres dramàtiques que succeïen en diferents espais, entre ells també alguna casa particular. La mateixa circumstància que es dóna quan els estius, a diferents poblacions, es programa l'art a les cases. I és aquesta la particularitat on voldria centrar avui la meva mirada.
Mentre entrava i sortia gent de ca na Sonia (la persona que generosament va cedir ca seva per a una de les representacions) ho comentàvem amb ella: és agradable i alhora sorpresiu que, en el teu espai vital, hi passi quelcom que rompi l'habitual relació que hi tens, al mateix temps que el comparteixes amb persones conegudes, o desconegudes. Vaig tenir la sort de poder viure també aquesta experiència, fa uns anys, quan vam oferir ca nostra per a un parell d'exposicions, emmarcades dins aquelles edicions de l'Aloart, i va ser un vertader plaer obrir les portes de casa a tots aquells que volien compartir una estona d'art. I no només art, sinó també converses i vida de poble. Fins i tot, diria, compartir amb l'altre el teu paisatge íntim i familiar que t'identifica. Moltes vegades penso en la sort que és viure en una illa de les dimensions de la nostra, per moltes raons, però també, i sobretot, pel tracte proper i fàcil que permet establir amb les persones que t'envolten. I aquesta és, pensó, una riquesa que mereix ser alimentada.
Gràcies, Sonia, per oferir i oferir-nos el teu paisatge.
