Paisatges familiars

Noticias relacionadas

No sé on acabarem…

Más noticias relacionadas

Mentre entrava i sortia gent de ca na Sonia (la persona que generosament va cedir ca seva per a una de les representacions) ho comentàvem amb ella: és agradable i alhora sorpresiu que, en el teu espai vital, hi passi quelcom que rompi l'habitual relació que hi tens, al mateix temps que el comparteixes amb persones conegudes, o desconegudes. Vaig tenir la sort de poder viure també aquesta experiència, fa uns anys, quan vam oferir ca nostra per a un parell d'exposicions, emmarcades dins aquelles edicions de l'Aloart, i va ser un vertader plaer obrir les portes de casa a tots aquells que volien compartir una estona d'art. I no només art, sinó també converses i vida de poble. Fins i tot, diria, compartir amb l'altre el teu paisatge íntim i familiar que t'identifica. Moltes vegades penso en la sort que és viure en una illa de les dimensions de la nostra, per moltes raons, però també, i sobretot, pel tracte proper i fàcil que permet establir amb les persones que t'envolten. I aquesta és, pensó, una riquesa que mereix ser alimentada.

Gràcies, Sonia, per oferir i oferir-nos el teu paisatge.