Shore, paraula anglesa que significa costa, acompanya el nom de ciutats en uns programes en què grups de joves comparteixen músculs, silicona i instints primaris descontrolats en unes vacances televisives. Offshore vol dir mar endins i també paradís fiscal, un delicte consentit i integrat en el sistema.
Per aprofitar-se del sistema i les lleis en benefici propi no cal un delicte. Fins fa poc els funcionaris del Ministeri de Sanitat gaudien d'un Llatzaret Shore particular, a indecent preu d'amic. Això es va acabar, com hauria d'acabar ja l'idèntic Esplanada Shore de la Residència Militar de Maó. La Solana Shore era diferent però igual la filosofia: patrimoni públic per a privilegiats.
A les bones vacances la percepció del temps es distorsiona, és més relaxada, benèvola, mandrosa. Serà per aquest component de lloc de vacances que el temps a La Solana i el Llatzaret sembla passar a un ritme diferent? Per això el que havia de ser una resposta ràpida sobre els usos de La Solana ha estat un forat negre de 15 mesos sense més resultat que un "no pot ser"? Per això, després d'un any de ser del Consell però molts més xerrant del tema, encara no sabem ben bé què volem fer al Llatzaret? Serà per què allà també es passen vacances que hem de tancar Biniparratx per no estar adaptat a un decret de 2011?
Els projectes públics de cert volum no són senzills. No es tracta ara de caure en la crítica fàcil, i tal vegada merescuda, per aquestes demores que no han sabut resoldre dirigents de diferents ideologies. Pels motius que sigui, els ha vençut un sistema farragós, burocratitzat fins a l'absurd i garantista amb els projectes públics, al mateix temps que relaxat i permissiu amb els bandarres offshore. La pregunta clau és qui pot canviar aquest sistema implacable i perniciós. I si qui pot, ho vol fer.
