La primera pregunta que me faig quan veig que un problema informàtic ha endarrerit l'arribada dels ajuts europeus als pagesos és si han provat d'apagar i tornar encendre l'ordinador. La pregunta forma part del ritual dels informàtics davant una avaria, una pregunta retòrica absurda del tipus «ja has arribat?», quan l'interlocutor és a un pam del nas de qui demana. Tothom apaga i torna encendre l'ordinador avariat. Crec que els tècnics, amb la pregunta, només guanyen temps per esbrinar què passa. El ritual acaba quan ens expliquen el fall i com l'han resolt, discurs del qual no entenem res, en un moment en què només volem saber què posa la factura.
La complexitat de la informàtica i la invisibilitat dels seus problemes l'ha convertit en excusa ideal per a la ineficàcia. Així, per exemple, un alumne que no ha fet un treball pot exposar, i passa, que li va fallar el portàtil o la impressora. La informàtica erràtica és també un pintoresc element més de l'entrellat desesperant que és la burocràcia pública, amb els seus papers inútils (encara demanen fotocòpies del DNI!), horaris granítics i convenis laborals esplèndids.
Però al camp, si s'avaria la màquina d'alimentar les vaques, el pagès no pot dir a les frisones que el software és de marca blanca, amb caòtiques actualitzacions i centenars d'incidències, i que si de cas ja menjaran un altre dia. No pot dir que ja s'ho mirarà dilluns. Que demà és festa, Sant Josep la fa. El problema informàtic és, més que una justificació, una broma de mal gust per a la gent del camp i la seva dedicació laboral full time, sense dies d'assumptes propis. I no perquè sense la PAC perilli la seva subsistència, sinó perquè demostra una falta total de respecte i sensibilitat.
Ja està bé d'anunciar innovacions que no arriben per posar fi a tot això. La ineficient burocràcia grisa del segle XX s'ha d'apagar i no tornar encendre.
