Salut i bones festes per a tothom! I bona informació mèdica, perquè aquesta setmana són deu anys que es va proposar la creació del Google Medicine.
Rodejat d'un grapat d'alumnes de medicina, el professor mira d'ensenyar-los els raonaments que fan el diagnòstic a partir de la interpretació dels símptomes que presenta un pacient. Un cop explicades les característiques del pacient que tenien al davant, el diagnòstic no semblava gens fàcil.
«Quin és el diagnòstic d'aquest pacient?», va preguntar-los el professor amb paternal amabilitat, i mirava així de guiar-los en el complicat laberint del raonament mèdic. Llavors un alumne, tot alçant la vista del mòbil que amagava a les mans, sense dubte i amb encert, va donar-li el diagnòstic correcte.
Sorprès, el professor li pregunta com és que havia arribat al diagnòstic. I l'alumne, com si fos la cosa més natural del món, li diu que simplement havia consultat Google i que Google li havia donat el diagnòstic correcte.
L'anècdota és real, i també és real que pacients i professionals consulten Google per resoldre qüestions de salut. Aquesta mena de consulta és ben arriscada perquè el buscador no presenta la informació mèdica classificada segons criteris de solvència professional.
A Internet hi és tot, però qui hi busca una resposta no mira de trobar-ho tot, sinó només allò que li ajudi a resoldre un dubte amb una resposta vàlida: busca una paraula autoritzada. Per tant, també quant a informació mèdica, és necessari separar el gra de la palla.
Amb l'objectiu de fer arribar la bona informació mèdica a tothom que li calgui, ara fa deu anys que es va proposar la creació del Google Medicine. És un proposta que va presentar el responsable de la biblioteca mèdica d'una prestigiosa universitat del Canadà.
No es tracta en absolut de substituir la consulta amb el metge, sinó d'oferir bona informació mèdica a tothom que la necessiti, i classificada segons criteris de solvència mèdica. Per tant, el Google Medicine no és una proposta perquè es pugui consultar per què avui tinc mal de cap, per exemple, o què haig de fer si tinc tos de matinada.
És una proposta per tal que els metges del món, siguin allà on siguin, puguin accedir a la paraula més autoritzada en qualsevol matèria de la medicina. Fàcil és adonar-se'n que la proposta mira d'ajudar els professionals que fan feines en llocs allunyats dels centres mèdics més importants, en especial als països poc desenvolupats.
És una proposta solidària, que busca la igualtat entre pacients del món, i entre professionals, sense separar-los segons estiguin a un centre de rics o de pobres. Dissortadament, però, a deu anys d'haver-se presentat aquesta proposta, res en tenim.
En efecte, encara no hi ha cap Google Medicine. No el van crear. Va haver-hi, però, un intent semblant, el Google Health, però ja fa temps que és tancat.
Sí que hi ha el Google Scholar, que és un buscador d'informació científica en general. Està disponible per a tothom, però tothom ha de saber que la informació mèdica que ofereix no està gaire classificada segons importància i, per tant, qui trobi allò que volia trobar ha de preguntar-se si la informació que ha trobat és realment bona.
En aquest context puc emmarcar l'exposició de la Biblioteca de Maó sobre el llibre «De humanis corporis fabrica». Publicat al segle XVI, aquest tractat d'anatomia és obra d'Andrés Vesalio, que el va escriure quan era professor de la Universidad de Pàdua, a Itàlia.
Aquesta obra és un exemple antic de bona informació mèdica. És una obra extraodinària, la primera edició de la qual és de 1543. La segona i definitiva edició, de 1555, és més llarga i més fàcil de llegir que l'anterior. L'autor va escriure aquesta i d'altres obres en llatí. Però va fugir en general del llatí clàssic i elitista de l'època, i fa servir paraules del llatí popular i nombroses paraules àrabs o en grec.
Escrit d'aquesta manera, sembla evident que l'autor no escrivia per a un col·lectiu de persones selectes sinó més aviat per a col·lectius de més abast. Era, per tant, bona informació mèdica a l'abast de tothom.
