Un mateix i el seu cotxe

Però aquesta incoherència, debilitat, no resta validesa a les idees. Hi ha temptacions, falses necessitats puntuals, que superen els valors. Com el safrà de la paella. Per això, que servidor hagi pujat en cotxe alguna vegada per la Plaça Conquesta (no moltes) no evita que pensi que la decisió de retirar el doble sentit de la pujada des de Plaça Espanya és una magnífica decisió que desfà un desastre.

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

Els canvis en trànsit sempre són controvertits, sobre tot perquè la major part dels conductors els analitzen des de l'interès propi i no des del concepte global de ciutat. Cap raonament que superi el càlcul individualista, egoista, em pot fer creure que és raonable, i mínimament acceptable, un trànsit elevat de cotxes pel carreró empedrat que comunica Conquesta i Constitució, transitat per molts fillets a peu, o la convivència de dos carrils i molts turistes als estrets voltants de Can Pota.

El mateix amb ses Cases de s'Ateneu. En saber que seria d'un sol sentit, els comentaris a la notícia digital ja apuntaven una sort de catàstrofe còsmica al Llevant menorquí, quan l'alternativa vàlida ja existeix, no s'ha de construir. Ningú no pensa en els veïns d'allà, en els alumnes dels instituts, en el vianant, en el disseny de la ciutat. Tothom opina des del seu propi interès, comoditat i mobilitat.

El cotxe no pot ser el centre de les nostres vides. A casa meva n'hi ha dos. Complicat, complicat...