Ser coherent amb allò que un pensa i predica és complicat, complicat. Exclamam que l'economia submergida és un llast, però caben a un mini bus els que en mai no han fet un petit pagament, o dos, en black. Ho van reconèixer Pablo Iglesias i Albert Rivera, i qui en va fer escarafalls, en el fons només va fer el ridícul. Passa sovint amb aquells polítics d'esquerres, que te'ls trobes a la cua del 'super' un bon diumenge malgrat la seva oposició a què obrin en el dia oficial del xandall. La necessitat sobrevinguda de safrà per a la paella s'imposa al discurs.
Però aquesta incoherència, debilitat, no resta validesa a les idees. Hi ha temptacions, falses necessitats puntuals, que superen els valors. Com el safrà de la paella. Per això, que servidor hagi pujat en cotxe alguna vegada per la Plaça Conquesta (no moltes) no evita que pensi que la decisió de retirar el doble sentit de la pujada des de Plaça Espanya és una magnífica decisió que desfà un desastre.
Els canvis en trànsit sempre són controvertits, sobre tot perquè la major part dels conductors els analitzen des de l'interès propi i no des del concepte global de ciutat. Cap raonament que superi el càlcul individualista, egoista, em pot fer creure que és raonable, i mínimament acceptable, un trànsit elevat de cotxes pel carreró empedrat que comunica Conquesta i Constitució, transitat per molts fillets a peu, o la convivència de dos carrils i molts turistes als estrets voltants de Can Pota.
El mateix amb ses Cases de s'Ateneu. En saber que seria d'un sol sentit, els comentaris a la notícia digital ja apuntaven una sort de catàstrofe còsmica al Llevant menorquí, quan l'alternativa vàlida ja existeix, no s'ha de construir. Ningú no pensa en els veïns d'allà, en els alumnes dels instituts, en el vianant, en el disseny de la ciutat. Tothom opina des del seu propi interès, comoditat i mobilitat.
El cotxe no pot ser el centre de les nostres vides. A casa meva n'hi ha dos. Complicat, complicat...
