És bastant coneguda l'estratègia que usa bona part de la indústria mundial amb determinats productes que es dissenyen perquè necessàriament hagin de ser canviats al cap de cert temps. És el que es coneix com a «obsolescència programada». Però hi ha una altra estratègia, sovint més subtil, basada en les tècniques de publicitat, que obliga a comprar altres coses encara que les que tens continuïn sent útils.
L'actual model econòmic es basa en el productivisme, que no és exactament el mateix que la producció racional. El productivisme produeix cada vegada més coses, més ràpidament, i amb costos -econòmics- més baixos. Els nivells de producció mundial de quasi tot, són enormes. Però perquè això sigui possible, fa falta que la gent també consumeixi molt. Que consumeixi molt per sobre del que realment necessita. El productivisme no pot viure sense el consumisme. I aquí és on es combinen les dues obsolescències.
La programada ja s'ha explicat. O es romprà alguna part insubstituïble del producte en qüestió, o durà incorporat un xip que l'aturarà secretament a partir de determinat moment. Està dissenyat així, perquè duri poc.
L'altra obsolescència és la percebuda. La que fa que tot passi de moda al cap d'un temps. La que crea noves necessitats a partir de la suggestió. I així es canvien els dissenys dels vestits o dels cotxes. Si no et compres el nou mòbil no ets ningú. Si et pentines d'una determinada manera sembles del juràssic.
Algunes coses no tenen més efecte (per exemple, el pentinat), però d'altres generen uns problemes molt considerables. La moda de les tovalloletes que substitueixen el paper higiènic s'està convertint en un malson per als que gestionen els claveguerams. Les tovalloletes són l'antítesi d'un producte ecològic, perquè ni es degraden ni es rompen, de manera que ho embussen tot. També són un problema al camp, on queden per vida d'hereus a les zones del bosc que han emparat alguna urgència fisiològica. És un misteri saber per quins motius la gent no segueix usant paper (que és més barat i igual d'eficaç). Un misteri que només s'explica per l'obsolescència percebuda.
La cosa no queda només a l'àmbit personal o familiar. També la gestió pública es veu afectada per les tendències o la suggestió. Malgrat la crisi viscuda, molt relacionada amb els enganys financers i l'excés de construcció, malgrat els centenars de casos de corrupció lligats a l'obra pública, encara hi ha molts cervells que estableixen una relació directa entre obres grans i millores de benestar.
Si no poses ducs d'alba al port passes a ser el tercer món. No basta que una l'illa de les dimensions de Menorca ja tengui un port on poden entrar creuers. Tothom sap que és molt fàcil activar les rivalitats entre els dos nuclis principals. S'ha fet moltes vegades per interessos polítics o econòmics. Si no es fa la inversió pública prevista direm que es perd. Però cap privat faria una inversió d'aquest estil perquè no resisteix cap estudi econòmic (per això no en feim).
Un altre debat que s'entreveu interessant és l'arribada de gas a Menorca. L'adjudicació del passat mes de març per part del Govern Balear preveu alçar vàries carreteres i 578 Kms lineals en sòl urbà a fi que un sistema de distribució (condicionat per importants mesures de seguretat) arribi a cases i establiments. Tot i que alguns carrers ja tenen connexions instal·lades, la xifra prevista de noves obres és espectacular. La idea és dur-lo primer en vaixell i després via un gasoducte submarí.
Sembla clar que passaran anys d'aquí que el gas arribi a la majoria de cases. Potser durant aquest temps ja tindrem avançades tecnologies com l'hidrogen, que només requereix aigua i només emet vapor d'aigua. Hi ha idò el temor que després s'hagi de consumir gas si o si, perquè l'enorme inversió en obres -carrers i gasoducte- s'haurà d'amortitzar. No oblidem que actualment el govern central ha frenat les renovables perquè els anys passats en van ampliar molt les centrals tèrmiques i es van comprometre compres enormes de combustible fòssil que ara hem de consumir al preu que sigui.
S'aconseguiria un estalvi d'emissions molt més ràpid si el gas dels vaixells fos per a les turbines de la central tèrmica de Maó. Confiem en poder tenir un debat fonamentat sobre el tema i que s'evitin campanyes tipus «el gas o el caos».
Alguns experts en publicitat s'han sincerat alguna vegada i han dit en públic que les actuals dinàmiques de consumisme mai poden anar dirigides a la felicitat de la gent. Perquè la gent feliç consumeix massa poc.
