L'arpella d'aigua acaba d'arribar a l'Illa per via aèria sense descompte de resident. S'ha instal·lat a Son Bou, on li arriben les notícies de l'estiu. L'arpella d'aigua escolta amb interès els arguments sobre la necessitat de potenciar la marca Menorca, per això considera encertada la reflexió sobre la desestacionalització i la diversificació turística, i s'escandalitza quan sent el tòpic segons el qual els menorquins (tots? serà això en l'únic que estam d'acord?) volem turisme però no turistes.
L'arpella d'aigua, entre rapinya i rapinya, té temps d'escoltar les noves directrius per a la reactivació del port de Maó. Escolta, interessada, com alguns s'enfaden per no disposar de diners estatals per dignificar el transport aeri, ni d'una residència a Son Espases. Es posa les ales al cap quan veu imatges de la costa sud conquerida per un exèrcit descontrolat de cotxes de turistes que volen la seva obligatòria fotografia a la platja paradisíaca.
De l'esglai no pot aixecar el vol, fins que arriba una fotja vella, autòctona, de posat flegmàtic, i li comenta que quina desestacionalització és possible quan la pluja estival provoca una epidèmia de turistes avorrits i perduts, que això de la marca i les receptes per prescindir dels guiris de tumbona i piscina és ja un ritual, tipus la canción del verano. Li explica que malament ho té el port de Maó per revifar-se quan Autoritat Portuària necessita més de mig any per comprovar la validesa d'un aval o es vol reanimar la nit amb concerts únics de fracàs previsible. Que la doble insularitat és una qüestió incomprensible a terra ferma, que les platges són petites (què hi farem) però les oferim a tothom perquè vengui. Que, malgrat el que podria semblar realment important, més que de Son Espases ara la gent parla de si li agrada o no cartell de festes de Maó... Açò hi ha, amiga arpella. Açò hi ha, li diu la fotja.
