L'arpella i la fotja, una faula d'estiu

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

L'arpella d'aigua, entre rapinya i rapinya, té temps d'escoltar les noves directrius per a la reactivació del port de Maó. Escolta, interessada, com alguns s'enfaden per no disposar de diners estatals per dignificar el transport aeri, ni d'una residència a Son Espases. Es posa les ales al cap quan veu imatges de la costa sud conquerida per un exèrcit descontrolat de cotxes de turistes que volen la seva obligatòria fotografia a la platja paradisíaca.

De l'esglai no pot aixecar el vol, fins que arriba una fotja vella, autòctona, de posat flegmàtic, i li comenta que quina desestacionalització és possible quan la pluja estival provoca una epidèmia de turistes avorrits i perduts, que això de la marca i les receptes per prescindir dels guiris de tumbona i piscina és ja un ritual, tipus la canción del verano. Li explica que malament ho té el port de Maó per revifar-se quan Autoritat Portuària necessita més de mig any per comprovar la validesa d'un aval o es vol reanimar la nit amb concerts únics de fracàs previsible. Que la doble insularitat és una qüestió incomprensible a terra ferma, que les platges són petites (què hi farem) però les oferim a tothom perquè vengui. Que, malgrat el que podria semblar realment important, més que de Son Espases ara la gent parla de si li agrada o no cartell de festes de Maó... Açò hi ha, amiga arpella. Açò hi ha, li diu la fotja.