Mira qui ho havia de dir que ara arribaria l'hora d'haver de fer pactes, que vol dir d'haver-se de retratar. El sistema electoral espanyol obliga a fer-ho, perquè no guanya aquell que té més vots sinó els que reuneixen més actes de diputat o de conseller o de regidor. I si no és el cas que tenguis majoria absoluta, no hi ha una altra manera de poder comandar.
A les Balears ja s'ha governat moltes vegades amb pacte, i als consells i als ajuntaments també. Però eren uns pactes molt simples comparats amb els que ara hem de menester, en què es posaven d'acord un parell de partits, generalment repartint-se els càrrecs. I així i tot, moltes vegades amb un mal resultat final.
Segurament pesava massa el bipartidisme ambiental, que carregava en el PP o en el PSOE i que convertia els altres partits en un estalonament de circumstàncies, acceptat amb calçador pel partit gros i, en general, amb grans desconfiances mútues.
Ara la situació és nova, perquè no n'hi ha cap de dominant, però açò no vol dir que els actors ja hagin après el seu nou paper. Ni tampoc els partits emergents sembla que en tenguin ni idea, d'açò. Perquè en el seu dia, per poder agafar notorietat en tan poc temps, van optar per la desqualificació sistemàtica dels adversaris.
No van mirar massa prim a l'hora de posar en el mateix sac tots els polítics, que eren tractats de casta o de corruptes. Un insult evident contra tantes persones que van ser elegides democràticament i que han actuat amb honestedat, tant si la seva ideologia és una com si és una altra. Per açò, ara que ha arribat l'hora de pactar, sembla com si els nous partits no sabessin com s'han de menjar les pròpies paraules.
Ho van posar en evidència les eleccions d'Andalusia, que a dia d'avui encara no té nova presidència, cosa que perjudica al poble. Podemos i Ciudadanos es van quedar allà, entonats, sense afavorir la formació de govern per por d'haver-se de fer la foto abans de les eleccions autonòmiques i municipals, i que açò perjudicàs els resultats que perseguien amb la seva imatge de supermans.
El perill que ara tenim és que tampoc no es vulguin retratar abans de les eleccions generals de final d'any i que deixin penjats ajuntaments, consells i governs autònoms durant sis mesos. Al manco és el que fa témer els discurs dels seus líders, el senyor Iglesias i el senyor Rivera, més preocupats per mantenir la virginitat que per engendrar fills saludables.
I en el cas de Balears i de Menorca, açò seria lamentable. Perquè durant mesos tindríem uns governs tan dèbils que la il·lusió que han generat els resultats del dia 24 de maig es convertiria en decepció, i en prevenció a l'hora de tornar a votar.
Aquestes Illes necessiten amb urgència governs estables i amb capacitat d'il·lusionar. I a la vista d'aquests quatre anys desastrosos que hem patit, és imprescindible la clarificació dels objectius, cosa que no sembla tan difícil si hi ha voluntat de pactar en favor de la ciutadania.
Els electors han decidit escampar el vot i ara toca que els elegits es posin d'acord per recollir de la manera més fidel la voluntat popular. Perquè en democràcia fer política és molt més complicat que escriure un bon discurs o tenir bones intencions, és ser capaç de governar d'acord amb el resultat de les eleccions.
Per fer bons pactes de govern, no serveixen els sectarismes ni els prejudicis. I si m'apurau, ni els discursos dels líders de Madrid ni els personalismes locals, perquè allò que està en joc –demostrar que és possible una altra política– és molt més important que tots ells junts.
