En capítols anteriors... El Zentralkomitee de la senyora Merkel, preocupat pel dineral que li deu Espanya, va decidir que s'havia d'investigar si el govern espanyol s'havia reformat o si continuava fent astracanades; i que Menorca era el microcosmos ideal per fer el seguiment amb discreció. Per açò hi han enviat l'espia i dos assessors que, instal·lats al centre de l'illa, investiguen la cosa. Amb les eleccions per enmig, Frau Merkel va apostar pel senyor Rajoy i companyia, però a la vista de com va tot, promociona també una segona marca, de nom Ciutadans, que ha llogat a uns menjacatalans de Barcelona.
Vaig trobar en Hänsel i na Gretel que es feien una selfie a la porta de Tast, que és el restaurant que hi ha devora es Gurugú.
– Idò? –vaig dir en veure que anaven mestost una mica massa alegres.
– És que l'espia avui estava de molt bon humor –va respondre na Gretel, que s'havia amollat la seva cabellera rossa– i mos ha volgut pagar un bon dinar. I ara li volem agrair amb una foto...
– De bon humor, dius? –vaig respondre incrèdul.
– I tant! –es va afegir en Hänsel, que continuava aferrat a la jove com si més que una foto es fessin un vídeo– Diu l'espia que amb tantes bones notícies, podrà enviar a Frau Merkel un informe que la posarà contenta: el PP ja li funciona! Potser fins i tot decidiran desactivar Ciutadans...
– Però que no llig la premsa, vostè? –me va increpar na Gretel a la vista de la meva cara d'estranyesa– Més tele i més premsa de les bones! –va sentenciar ella, tot i que semblava que estava a punt de tombar.
– Miri –va continuar en Hänsel mentre aguantava na Gretel pels darreres perquè no caigués–. La fiscalia demana penes per en Bárcenas i els altres extresorers del PP, però arxiva la causa contra el partit. Uep!
– I aquestes dues més –va continuar na Gretel, que ara tenia singlot–. A en Rato li rebaixen la fiança com si res i Bankia torna a guanyar un dineral! Bravo!
– És que és un no aturar de bones notícies –insistí en Hänsel, sense poder impedir que na Gretel s'assegués en terra i es tragués les sabates–. El senyor Bauzà ralla de millor finançament i més inversions amb el senyor Rajoy, precisament ara. Un puntàs!
– I mil menorquins més que tenen feina, per flaca i temporal que sigui –exclamà na Gretel mentre m'assenyalava amb la punta d'una sabata i es gratava amb l'altra.
– Ai –va fer en Hänsel, ara assegut en terra devora la rossa, mentre es desfeia la corbata–, i n'Esperanza Aguirre i en Bauzà volen que davallin les taxes que inflen els preus dels avions! Mira que han esperat a dir-ho!
– I en Bauzà diu que davallarà els impostos! –va cridar na Gretel tan fort que es va escanyar.
Enmig d'aquell espectacle tan poc edificant, que ja començava a concentrar la gent que sortia de cas jubilats i dels bars, vaig veure l'espia que treia el nas per la plaça i venia cap a noltros.
– Ai, ai, aquesta gent! –va dir mentre es posava les mans al cap–. És que no poden beure una copa de vi sense muntar un sideral. I mira que són bons quan estan serens! Si se saben de memòria la llista dels centenars imputats en el cas Gürtel i als ERE d'Andalusia, i els noms de tots els fills d'en Pujol.
– Bonu –vaig fer jo–. També s'ha d'entendre. Amb tantes notícies bones com ara mos subministra el règim, és normal que estiguin contents. Si tothom hauria d'anar pel carrer obrint bòtils de cava.
– Sí, sí –va fer preocupat l'espia–, açò mateix li he escrit a Frau Merkel. Però ella es veu que no és de la broma, perquè no s'ha cregut res. Was für ein Unsinn!, m'ha dit.
– Ah –vaig fer jo.
– M'ha dit –va continuar l'espia– que no n'hi ha per tant amb aquesta misèria de reactivació que només noten els rics... I que si no sé que el deute públic espanyol continua pujant i que ja s'han polit la meitat del fons per a les pensions...
– I en canvi –vaig opinar–, qui els sent sembla que ara tot vagi per amunt...
– Viele Kastagnetten, diu Frau Merkel –va continuar ell–. De reformes importants ni una, al cul d'Europa en gent aturada i sense estudis.
Li vaig voler respondre però en aquell moment els seus dos ajudants van començar a cantar amb tota la gargamella:
– A votarrr, a votarrr! Olvidemos el pasado y volvamos al amorrr.
