Sovint es fan enquestes en què es demana si un se sent més balear, menorquí o espanyol. A Menorca la pregunta està distorsionada, perquè aquí importa. i molt, el sentiment de vinculació a la cala on un passa els estius. Un és de Macaret o de sa Cala Sant Esteve, molt més que balear, o no. Fins i tot en un matrimoni 'mixt' això de l'estiueig genera problemes de convivència.
Les llistes del PSOE demostren que això ha influït en Vicenç Tur, que ha constituït un clan des Grau al front de candidatures tan rellevants com Maó, Consell i Parlament, amb Susana Mora que ha de treure's ja la «L» de sobre per apretar l'accelerador i una Mariajo Camps que malgrat ser una brillantíssima estudiant repeteix curs al Parlament, on no va brillar simplement perquè allà és impossible fer-ho.
L'aposta de gent jove, fresca, sense experiència en la gestió, propera a Tur vol ser una esperonada per a un PSOE que té mala ferida, que vol aspirar a ser govern, però no té més remei que intentar evitar una catàstrofe. Assumeix el risc d'haver de crear nous personatges, el que se combina amb la sorprenent supervivència a llocs destacats d'algun dinosaure, d'aquells que una imprescindible limitació legal de la vida política hauria de deixar ja a casa. Tot això remenat genera dubtes justificats, que resoldran les urnes.
Al PP hi ha més calma però una tensa incògnita es manté a Maó: Salvador Botella. L'interessat no amaga que està disposat a tornar a ser regidor, però afirma que queda a disposició de la batlesa però no, atents, a disposició del partit. Això què vol dir? Ha estat un estaló cabdal per a Àgueda Reynés, malgrat no sempre han estat d'acord. Ha fet molta feina poc agraïda, i ella sembla ser que el vol mantenir al costat. Però una part significativa de la direcció del partit i els càrrecs electes més obedients, fidels a la causa, no volen incloure Botella a les llistes, a qui consideren una llast estratègic a l'hora de recollir els vots necessaris per tornar a governar en solitari. I ell ho sap. D'aquí la seva postura. Ja veurem. Prest.
