Aquests fiets acaben pensant que sí que tenen alguna tara, o que sí que en són culpables. Amagats, però alhora en plena llum, hi ha molts fiets que pateixen una forma poc reconeguda de maltractament infantil.
No parlo dels abusos físics o sexuals, que són execrables, sinó dels casos de violència emocional. Són casos freqüents, provoquen patiment, deixen seqüeles, i per tant la comunitat ha de considerar-los una agressió, un maltractament, una negligència intolerable envers un fiet, i ha d'actuar en conseqüència.
Tothom sap què és maltractament infantil i pot imaginar-se el patiment d'un fiet maltractat. Una variant n'és la negligència, que és quan un fiet, sense rebre agressions corporals, no rep les atencions físiques, socials i psicològiques que necessita per desenvolupar-se.
La negligència és la forma de maltractament infantil més freqüent. Hi ha una negligència en l'alimentació si el fiet no rep els aliments que necessita, o si els rep en quantitat excessiva, o si l'alimentació no és adequada.
També hi ha negligència si el nen no rep la roba, els vestits, l'abric que necessita. O si no viu en condicions higièniques, o si no rep les atencions mèdiques, preventives i curatives, que es considerin necessàries.
L'Organització Mundial de la Salut adverteix que no hem de confondre negligència amb pobresa. La negligència és culpable de maltractament quan la família o els tutors, de manera deliberada, no li donen al fiet allò que haurien de donar-li, tot i tenir l'oportunitat, i els recursos humans i materials per fer-ho.
També és negligència si el fiet està mig abandonat perquè no li donen oportunitat per jugar com un fiet ha de jugar. També ho és el fet de negar-li d'anar a escola o com a mínim d'oferir-li una educació formal que li ajudi a sortir-se'n, en la vida.
Res d'això no és nou, és una realitat coneguda. Però és bo de recordar-la per tal que no sigui una realitat amagada. En aquest sentit, Unicef acaba de publicar l'informe «Violencia emocional: ocultos a plena luz».
Explica que la violència emocional contra un fiet, també conegada com abús mental o psicològic, no és en absolut inofensiva, sinó que deixa seqüeles, algunes immediates i d'altres són càrregues psicològiques que el fiet arrossega tot al llarg del desenvolupament cap a la vida adulta.
És una càrrega feixuga que li farà difícil el desenvolupament, que no li permet de desenvolupar-se de manera sana. La violència emocional envers un fiet és causa d'angoixa, depressió, baixa autoestima. L'infant, o ja puberal, mira de no apropar-se a les persones, no pot relacionar-se amb els companys.
La violència emocional presenta formes diverses: atemorir el fiet o fins i tot terroritzar-lo, amenaçar-lo, explotar-lo. Rebutjar-lo, ignorar-lo, i llavors aïllar-lo. Insultar-lo, humiliar-lo o deixar-lo en ridícul. I també quan el nen és exposat a veure o fins i tot participar d'una violència familiar.
L'informe d'Unicef assegura que els fiets que van ser terroritzats repetidament tenen tendència a desenvolpar ansietat i trastorns somàtics a la vida adulta. I que els nens que van ser ignorats, humiliats, degradats, tenen tendència a desenvolupar això que se'n diu un trastorn límit de la personalitat.
Unicef ens recorda que els autors de la violència emocional contra un fiet són gairebé sempre persones amb un vincle molt pròxim al fiet: el pare, la mare (o una nova parella del pare o la mare), un altre familiar directe, un tutor, un monitor. Cal tenir present aquesta realitat perquè és freqüent, tal vegada més del que sembla. I tots hem d'assumir responsabilitat sobre la cura de tots els fiets, perquè són el futur.
