La temperatura pot pujar per diverses causes. Ara, per exemple, hi ha molts malalts de grip, que és una cosa que se sembla molt a l'IBI: arriba a una època concreta de l'any, sempre se l'espera, se'n fan campanyes informatives, un es pot prevenir, però sempre cau malament. El remei en ambdós casos, quedar a casa, quiet i tranquilet.
Ara sembla que la temperatura també pot pujar per algunes pel·lícules, basades en llibres, que compleixen amb aquella estranya norma per la qual tot allò que és molt popular és també molt criticat per aquelles persones que diuen que no miren la televisió, gaudeixen de films de ritme comatós i escolten música que no entraria ni als 400 Principales.
Però hi ha una temperatura que puja constantment i és la del planeta. El tema en ocasions s'ha exagerat (per exemple quan fa un septembre mal de dur), el que no ha ajudat gens, tot i que pugui semblar el contrari, a transmetre una vertadera dimensió del problema. Davant això, les decisions que prenen els diferents governs envers la producció energètica i els resultats les conferències internacionals són vergonyosos. En els despatxos ni el sol escalfa ni el vent bufa a favor de l'interés general i del futur dels nostres fills, sepultats per la dictadura econòmica dels recursos fòssils, el PIB i el curt termini covard.
Ningú dubta dels beneficis de les energies renovables, però el que trobam a Menorca no són més que gestos simbòlics, com un endoll per a cotxes o plaques per escalfar l'aigua dels lavabos del Consell. Ara i abans. Que una Reserva de la Biosfera vagi cap enrere en energies renovables és simplement una situació inexplicable, un fracàs majúscul. Les mesures legals de protecció ambiental, en aquest cas, arriben a anar en contra del que pretenen, amb una burocràcia opaca i cruixidora. Als inversors se'ls castiga, als particulars se'ls despista i a les grans elèctriques ni se les inquieta.
Un estàtic 3,5 per cent d'energia neta des de la dècada passada és un percentatge realmente talaiòtic.
