Pot ser pels gasos del motor, per ambientadors massa barats o pels efectes de la radiofórmula. Sigui pel que sigui hi ha humans, no tots (segur que vostè no), que quan entren a un cotxe es converteixen en al·lots malcriats de vuit anys. En agafar el volant tornen capritxosos, intransigents, irritables i egoistes. És a dir, al·lots malcriats.
Com els al·lots malcriats de vuit anys, aquests conductors (vostè no, queda clar) saben que hi ha unes normes però les subordinen al seu interés, que en ocasions només és accelerar de forma barruera a un carrer de cent metres per demostrar alguna cosa que no sabem quina és. Perquè es portin bé, s'han d'imposar càstigs i mesures de control, com càmeres al carrer. El fenomen no és residual ja que són centenars els que passen per la Plaça Reial (que no, vostè no) sabent que no ho poden fer per estalviar-se uns segonets o simple caprici. Alegar ignorància és propi de la seva condició immadura, atesa la senyalització allà posada i el fet que la Plaça Reial és zona de pas restringit des de fa ja algunes olimpíades. No els ve de nou.
Els al·lots, però, per millorar la seva conducta i adquirir bons hàbits, han de viure en un entorn ordenat, aclarit, i el trànsit al centre de Maó no ho és. Les zones d'accés restringit i de velocitat limitada, amb teòrica prioritat per a vianants, perden el seu sentit i no assoleixen els seus objectius si no s'envolten d'una estructura viària que redueixi de forma considerable el volum de cotxes. El Cós de Gràcia nou és magnífic, però soporta un volum de trànsit excessiu, inadecuat per al seu disseny. Els cotxes es troben còmodes al centre.
Celebro que puguem estar davant el final de l'autopista del Carrer de l'Àngel. I si la manera de fer-ho ha estat una càmera i 4.000 sancions, idò perfecte. No me n'arribarà cap. I, per a mi, poden posar també una càmera a cada pas de vianants de la ciutat, ja que els al·lots malcriats de vuit anys, pel que sembla, no acaben d'entendre què són i com han d'actuar quan en troben un.
