El món està tan embolicat que no sé com acabarem», sent que diu qualcú a la taula de darrera meu, mentre remena el cafè. Idò sí, com a mínim tan embolicat com sempre.
I com les coses estan embolicades, podem fer hipòtesis, avançar futurs que es compliran o no però que tenen prou empenta perquè hi dediquem una reflexió. A dos-cents quilòmetres de Menorca (25 minuts d'avió) hi ha l'avui convulsa societat catalana, que segons diu la premsa estrangera més qualificada, té molts de nombres per arribar a ser un Estat independent d'aquí a pocs anys. Potser ho serà o potser no, però empenta hi ha tota la que es nega a reconèixer el govern espanyol.
I en aquest context, me sembla que no és un disbarat pensar quines conseqüències podria tenir per a Menorca un canvi d'aquesta magnitud. Si els economistes l'encerten encara que sigui una mica, la Catalunya independent viuria uns moments complicats, però té prou vitalitat econòmica per superar-los en poc temps i convertir-se en una de les economies més potents d'Europa.
En realitat, més allà del debat de pàtries i nacions en què pensen moltes persones sensates, però que encara no saben que els Estats no són sagrats i es fan i es desfan des de l'inici dels segles, la separació de Catalunya té efectes sobretot econòmics.
Avui les queixes dels catalans van sobretot per aquest camí i els analistes internacionals sembla que els donen la raó. La seva economia és la més dinàmica del sud d'Europa, però l'Estat que li fa les lleis, mai no ho té en compte. Per continuar creixent necessita inversions, però l'Estat les fa a qualsevol banda que no sigui Catalunya. La riquesa que genera li permetria tenir un nivell de vida equiparable a la dels països més avançats, però els doblers que paga en impostos se'n van... i no tornen.
Demagògies se'n poden fer moltes, però tot açò que dic no són 'opinions', són els resultat d'estudis seriosos que avui es poden consultar, i fins i tot de les bases estadístiques del govern espanyol... I van acompanyats dels fets. Espanya ja és el segon país del món en trens d'alta velocitat, però la única línea rentable i creadora de riquesa que podia fer, el corredor mediterrani, continua pendent. El port de Barcelona concentra l'arribada de productes asiàtics al sud d'Europa, però el quilòmetre i mig de ferrocarril que necessita per connectar el port amb les línies fèrries cap a França, no està fet...
Podríem continuar, però no paga la pena. Les decisions de les grans infraestructures que moven l'economia es prenen molt enfora de Barcelona i sense entendre l'economia productiva. No és una casualitat que 9 de les cada 10 multinacionals tenguin les seves oficines i paguin els seus impostos a Madrid i no a Barcelona, encara que la fàbrica o el magatzem sigui a Catalunya. I és que és allà i aumon més on es combinen el poder polític i el poder econòmic , és allà on es cuinen les gran concessions i els grans favors.
Sense aquestes lloses, els experts coincideixen que Catalunya seria una de les economies més potents d'Europa, i tenint en compte que Menorca és a 200 kilòmetres (25 minuts d'avió) algú hauria d'estar pensant quins beneficis podria tenir aquest canvi per a l'Illa. D'entrada, ja en sabem un i és que tots aquests joves menorquins a qui ara diven que no hi ha vida fora del turisme, tindrien una nova Amèrica just a s'altra banda i amb l'avantatge que ralla el mateix idioma.
Però encara hi ha més. Si ara, segons nombres del Govern balear, el 25 per cent de turistes de Menorca són catalans, quants en vindrien, si Catalunya pogués desplegar tot el seu potencial econòmic? I quantes empreses podrien triar Menorca per tenir un domicili fiscal dins Espanya? I fins i tot per produir, perquè avui com ahir, quan hi ha iniciativa el transport no és un problema...
Potser ja seria hora de començar a pensar aquestes coses, per si un cas...
