Quan el president Bauzá diu que el TIL ha de continuar, en contra de tants de pares i docents, i encara que els tribunals l'hagin revocat; o quan el president Tadeo, amb una part significativa de la població menorquina en contra de com es vol reformar la carretera, igualment posa en marxa les excavadores, enyores els països amb tradició democràtica.
El drama d'Espanya és, segurament, que ha viscut segles i segles a mans de reis absoluts, dominada per terratinents totpoderosos, silenciada per militars bel·licosos i amansida per la Inquisició religiosa. I quan ha arribat la democràcia -bonibé ara per primera vegada-, els vicis del passat continuen entre aquells que es pensen que açò de comandar és una veritat absoluta.
La democràcia, als països que la practiquen de fa anys, no significa fer eleccions, recomptar els vots i, si has guanyat, ensoldemà, posar en pràctica aquella part del programa que més t'interessa, rebenti qui rebenti. Dic aquella part del programa, perquè no sé de cap govern que mai hagi fet totes les coses que prometia al programa...
La democràcia és una cosa molt més seriosa, perquè la seva finalitat última no és que comandi qui guanya, sinó que la societat pugui viure en concòrdia, organitzada segons les majories, però amb respecte per a tothom, perquè ningú no es pugui sentir ofegat pel poder ni estranger a ca seva.
Per això quan s'han de prendre decisions controvertides, en les quals no està clara la voluntat del poble, els governs responsables -per més que tenguin majoria absoluta-, criden els ciutadans a votar a través de consultes o referèndums. A Suïssa, que és un país molt refinat en aquestes qüestions, els municipis arriben a organitzar referèndums per decidir l'època de l'any en què han de podar els rosers dels jardins públics.
Als Estats Units és conegut que, quan hi ha eleccions, cada Estat aprofita per sotmetre a referèndum de vegades fins a cinquanta qüestions polèmiques, perquè així les autoritats democràtiques puguin tenir clar quin és el criteri majoritari de la població.
És en definitiva una qüestió de rigor del governant conèixer l'opinió dels ciutadans sobre els temes controvertits, abans de prendre decisions. Seria considerada una grolleria i un abús de poder decidir amb l'argument que «el meu programa ho deia». Seria potser legal, però tan poc ètic com l'aplicació de la lletra petita de tants de contractes que hem signat sense temps ni de llegir-los.
Aquesta és la tessitura en què sembla que es troba avui Espanya per obra i gràcia d'aquests governs que -en plena crisi econòmica internacional- van guanyar les eleccions a l'estat i a moltes comunitats autònomes i municipis. Com que van guanyar, en nom de la seva majoria absoluta ho pretenen imposar tot.
El cas del senyor Bauzá és patètic. Es va comprometre a fer un caramull de coses que no ha fet ni farà, però entre elles n'hi ha una que sí, que els pares podrien triar la llengua d'estudi dels fills, un dret curiós que no reconeix ni aquesta Constitució tancada com un búnquer que ara han reinventat des del govern. Fins i tot -ell sí- va organitzar una consulta o referèndum, consistent a demanar als pares i mares que triassin llengua a l'hora de matricular els fills. Però com que el resultat no va ser el que volia (més del 80 % van triar continuar amb el català), el senyor Bauzá no va tenir escrúpols a improvisar el TIL i sotmetre tota la comunitat educativa a un disbarat, amb l'excusa oportunista de l'anglès, que clar que sabem que s'ha d'estudiar millor.
El cas del senyor Tadeo i la carretera és semblant, però encara més lamentable. Sobretot perquè Menorca és una comunitat prou articulada com per conèixer fàcilment el parer de la gent i valorar l'opinió de tècnics contraris a l'obra. Ni consulta hauria fet falta per entendre que les coses s'havien de fer d'una altra manera i que la manu militari només ha portat desgràcies al món.
Per fer funcionar la democràcia no n'hi ha prou amb recomptar vots. Cal també entendre per a què serveix.
