Dijous pròxim és dia marcat en el calendari català, i en el calendari menorquí també. Si és evident que Catalunya necessita «independència» per desenvolupar-se, és igual d'evident que Menorca necessita «més independència» per sortir-se'n.
El concepte és el mateix, encara que de grau diferent. Independència és no-dependència, és a dir, autonomia per decidir sobre el propi destí, i rebuig en conseqüència de decisions foranes, tret que siguin acordades. Som persones autònomes, intel·ligents, ergo independents, lliures per decidir.
El concepte de més independència per Menorca implica recuperar les competències que Madrid i Palma li van treure últimament a Menorca en matèria de comerç, educació, política lingüística, sanitat, immigració, etc.
Hem de recordar que Menorca va perdre un grapat de competències, tretes pel govern de Madrid mitjançant la promulgació de lleis contràries a l'autonomia balear, i que el govern de Palma no fa el que pot fer per recuperar-les.
Més independència implica també la necessitat de guanyar capacitat de decisió en les matèries que afecten Menorca de manera específica, com ara turisme i promoció turística, indústria i promoció industrial, etc.
Aquest concepte de més independència no és cap notícia, sinó un desig que de fa temps és ben viu al cor menorquí. Estic segur que tots hi estarem d'acord si dic que Menorca necessita més independència per sortir-se'n, per desenvolupar-se plenament, per tal que tothom tingui feina, perquè hi hagi més joves i més fiets, perquè en vinguin més per quedar-s'hi i col·laborar.
Som persones autònomes, intel·ligents, ergo independents, lliures per decidir. Per tant, no hi ha motius per acceptar les polítiques centralitzadores del govern de Palma, ni les polítiques re-centralitzadores del govern de Madrid. Menorca no és pas una colònia.
Aquests arguments són ara ben oportuns per Menorca perquè ja se sap que les ànsies de llibertat són contagioses, i Catalunya està a punt per la Diada, el dijous dia 11 de setembre. De 2014, és a dir, tres-cents anys després que les tropes borbòniques, amb la força de les armes i no pas de la raó, en 1714, reduïren el país català a la condició de part de la Corona.
Catalunya necessita independència, sense dubte, d'igual manera que Menorca necessita més independència. I ara es pot veure que el desig d'independència és compartit de manera natural, tal com són compartits el cel i el mar, i tal com són compartides les barres grogues i vermelles.
A la independència, però, li convé d'esperar, perquè el projecte no està prou madur, és massa visceral. I perquè les amenaçes que arriben des de Madrid, que són símptoma de la malaltia que els impedeix d'enraonar, fan pensar que un passat dictatorial encara cueja entre les més fosques bambolines de l'escenari espanyol.
A més, ara per ara no hi ha líders prou honests, prou nets i prou de confiança per confiar-los les ànsies de llibertat i independència. Vist el que hi ha, per tant, sembla lògic, seria prudent, serà de savis deixar passar el moment i reservar les ànsies per més endavant.
Les ànsies catalanes que quedin en reserva són ànsies que continuen madurant, agafen més cos, més arguments i més estratègia, i guanyen serenor. I són una bona oportunitat per saber qui és qui, i quins podrien ser els pròxims líders. Quedem per tant en reserva, tot afirmant que la independència de Catalunya ja és un fet, però encara sense concretar-li la data.
En canvi, les ànsies de més independència per Menorca són a l'abast de la mà, perquè Palma i Madrid són del mateix color. I en considerar que aquesta coincidència de blaus només és cosa d'ara, ara n'és per tant un moment oportú.
bello.cat / jordibell@gmail.com
