Fa un any i un dia tres directors d'institut de Maó iniciaven una condemna que ningú no podia pensar que arribés a ser tan llarga i cruel. Una Conselleria d'Educació massa preocupada en qüestions alienes als alumnes actuava com la més dura Inquisició exposant tres caps a la plaça del poble a les portes d'una rebel·lió a la qual només donarien més ales.
La prova de la injustícia aberrant és que vam estar molta estona sense saber exactament quina havia estat la malifeta imputada. Fins i tot ara és difícil d'explicar. La falta atribuïda ha anat mudant dins el mateix procés per justificar-lo i esquivar acusacions de prevaricació i abús de poder que arribaran igual. A més hi ha indicis potents d'un quart expedient que no va florir per foscos jocs de sigles, com va delatar una badada en imprimir el BOIB.
Algú em van dir que a un dels directors ja li estava bé pel seu afany de protagonisme. Me'n feia creus. És això motiu de sanció i suspensió? Els altres són danys colaterals? No prova aquest comentari l'absència de motius reals raonables? Com a alumne i pare he conegut docents calamitosos. Expedients i suspensions, pocs o cap.
Perquè si injustos eren els expedients, apartar-los mig any del càrrec ha estat una barbaritat. Se'ls ha impedit disposar dels seus diners (la pena serà molt inferior) com a complement a un ingent perjudici moral (aquella imatge d'una mare indignada!) i en el funcionament als seus centres, només per un tacticisme polític maquiavèlic.
En un any i un dia, els col·legues de partit de la consellera a Menorca s'han limitat a titubejar un argument de manual fals (allò del procés administratiu) i a reclamar, tímids, una celeritat ja impossible. Ni tan sols hem vist bodevils de patriotisme localista a l'estil d'aquell de les prospeccions al Senat.
Coses com el TIL tal vegada es poden defensar, discutir, argumentar, valorar. Els expedients no. Són inacceptables. Bruts. Indecents. I el jutge dirà si també delictius.
