Ara que ja començam a ser conscients que res no tornarà a ser com era, és qüestió d'anar-se preparant per al futur, no fos cosa que prenguéssim mal. Algunes lliçons ja les hem pogut aprendre d'aquella manera que antigament ensenyaven de lletra: a garrotades. Les garrotades que ha rebut tanta gent que ha perdut la feina, que s'ha quedat sense casa o que ha de recórrer a Càritas per poder menjar.
S'estan imposant unes noves regles de joc, en què aquella classe mitjana que esmorteïa tants de drames socials cada vegada té més poca xua per repartir i en què els autònoms cada vegada ho són més poc. I mentre continua creixent la riquesa dels més rics. Un repàs d'algunes innovacions d'aquest darrers mesos ajuden a entendre per on van les coses.
Nacionalitat. Si tens prou doblers per comprar una bona casa a Espanya, ràpidament et concedeixen la nacionalitat. No importa de quin color siguin els doblers, n'hi ha prou amb què els tenguis. Així, el concepte de nació que mos han volgut vendre durant tants d'anys és ara, simplement, una qüestió immobiliària.
Justícia. Continuen dient que és igual per a tothom, però si la demanes, primer has de pagar. Fins al punt que reclamar justícia es pot convertir, per a la gent senzilla, en el negoci de na Peix Frit. Hem tornat a aquella situació d'impotència dels nostros avis quan mos deien que «més val que callis...»
Defraudar. Hi ha hagut una llarga temporada de rebaixes per als defraudadors de l'Estat que havien col·locat els seus capitals a l'estranger. Si els declaraven, només havien de pagar una petita multa. Així i tot, pels comentaris del promotor, el senyor Montoro, la iniciativa no ha tingut gaire èxit. I és que, ben mirat, tampoc no sembla que succeeixi gran cosa si no els declares. És com si t'has fet una casa il·legal. Ara te la legalitzaran.
Dèficit públic. Mos arribarem a creure, de tant de sentir-ho, que solament en tenen les autonomies, que són qui ha de pagar la sanitat, l'educació i tants de serveis sense rebre prou recursos per fer-ho. L'Estat no té aquests problemes. Com a símbol, el funcionaris de l'Estat continuen cobrant les pagues dobles al cent per cent. Clar que per poder-les pagar, el govern espanyol ha hagut de fotre mà, una altra vegada, al fons de pensions dels jubilats.
Balances fiscals. El govern va prometent que les publicarà, però ho va allargant en el temps, segurament perquè no acaba de trobar la marca de maquillatge que tapa millor els barbs i les pigues. De la darrera vegada que les van fer públiques, ja sabem que, entre dues comunitats amb la mateixa població, les Balears paguen un 14 per cent més del que reben; i Extremadura rep un 16 per cent més del que paga. Així les coses, ja s'entén que allà puguin oferir rebaixes d'impostos i regalar ordinadors i llibres al al·lots.
Rebaixa impositiva. Gran campanya mediàtica per prometre que prest hi haurà una davallada d'impostos, ja que venen eleccions. I a continuació, en carreguen un de nou damunt les indemnitzacions dels aturats, retiren les desgravacions a la compra de casa i decideixen apropiar-se del 50 per cent dels beneficis dels ports que creen riquesa, a més dels impostos que ja paguen. Una bona manera d'estimular el creixement. I alarma a Europa, que considera aquesta promesa un disbarat més.
Noves contractacions. He llegit al Menorca que el problema ja no són els contractes temporals. Qui en tingués! Ara la preocupació són els contractes per dies o per caps de setmana, que cada vegada són més freqüents. És evident que així se'n podran fer molts i que el govern balear podrà batre el rècord de contractacions, però també el de misèria.
Fer créixer l'economia. El govern espanyol està estudiant una nova manera de fer créixer l'economia, ja que no s'en surt pels camins tradicionals (tot i els 60.000 milions d'Europa que han anat a parar als bancs). Diu que vol fer aflorar el negoci de la prostitució i els xulos per millorar així els nombres. No és mala cosa, ben pensat.
I posats a fer aflorar, hi pot afegir també el negoci dels concursos de fel·lacions de la nit mallorquina, tot un símbol dels valors que et pot aportar el turisme sense mesura quan ja no te'n queda cap de propi, de valor.
